18/8/16

COMUNICADO PLIE BALEAR SOBRE ASISTENCIA A LA MANIFESTACIÓN CONTRA LA IMPOSICIÓN DEL CATALÁN EN BALEARES DE 2 DE SEPTIEMBRE.

Es Projecte Lliberal Balear, PLIB-PLIE promou sa llibertat absoluta d'assistència des seus afiliats i simpatisants a sa manifestació que se celebrarà es pròxim dia 2 de setembre a ses 19hs. amb inici a sa Plaça Espanya de Palma.

Entenem que sa convocatòria neix des poble i pes poble balear i que, per tant, no ha d'estar politisada en aquesta ocasió, de tal manera que es seu èxit o fracàs no se li atribuesqui exclusivament an es número d'assistents en relació en altres convocatòries.

Per aquest motiu es PLIE Balear no assistirà com a partit polític, sinó que es membres des partit que decidesquin lliurement sa seva assistència ho faran a títol particular, com a balears i espanyols que se sumen en una convocatòria amb sa qual compartim i subscrivim cadascun de ses seves finalitats, i així ho demostram cada dia.

Aquesta decisió s'ha pres per unanimitat de sa junta directiva i amb es recolçament des components de ses juntes locals de Palma i Lluchmajor, de tal manera que entenem és sa millor forma en aquestos moments de garantisar s'èxit de sa convocatòria i s'unitat entre ses diferents Associacions culturals Balearistas i altres entitats ciutadanes que assistesquin, significant-les a totes elles es nostro respecte i reconèixement a sa seva feina per ses Illes Balears.

Endevant ses atxes!


El Proyecto Liberal Balear, PLIB-PLIE promueve la libertad absoluta de asistencia de sus afiliados y simpatizantes a la manifestación que se celebrará el próximo día 2 de septiembre a las 19hs. con inicio en la Plaza España de Palma.

Entendemos que la convocatoria nace del pueblo y para el pueblo balear y que, por lo tanto, no debe estar politizada en esta ocasión, de tal manera que su éxito o fracaso no se le atribuya exclusivamente al número de asistentes en relación a otras convocatorias.

Por este motivo el PLIE Balear no asistirá como partido político, sino que los miembros del partido que decidan libremente su asistencia lo harán a título particular, como baleares y españoles que se suman a una convocatoria con la que compartimos y suscribimos cada uno de sus fines, y así lo demostramos cada día.

Esta decisión se ha tomado por unanimidad de la junta directiva  y con el respaldo de los componentes de las juntas locales de Palma y Lluchmajor, de tal manera que entendemos es la mejor forma en estos momentos de garantizar el éxito de la convocatoria y la unidad entre las distintas Asociaciones culturales Balearistas y demás entidades ciudadanas que asistan, significándoles a todas ellas nuestro respeto y reconocimiento a su labor por las Islas Baleares.

Endevant ses atxes!


18/5/15

PROGRAMA ELECTORAL MUNICIPAL PLIE LLUCHMAJOR 2015-2019

Anexo Programa Electoral PLIE Lluchmajor 2015-2019

Nuestra vocación de servicio público nos lleva a presentar nuestro programa electoral adaptado específicamente, según los diferentes Municipios de Sa Part Forana en los que presentamos candidatura.

Tenemos propuestas realistas y viables para las áreas de gestión municipal más importantes, muchas de estas ideas han surgido de escuchar a las personas y entidades que viven y realizan su actividad en Lluchmajor. Es por este motivo que con ilusión, esfuerzo y trabajos las podremos sacar adelante juntos:

Los seis capítulos programáticos son:

I.- Urbanismo y vivienda (qué modelo de crecimiento y desarrollo urbanístico queremos en Lluchmajor centro, S´Arenal de Lluchmajor, urbanizaciones y núcleos de Cala Pí y S´Estanyol).

II.- Política económica y social.

III.- Cultura, ocio y patrimonio.

IV.- Marco legal de Lluchmajor. Un capítulo en el que tratamos cuestiones municipales que deberían de regularse mediante ordenanzas municipales.

V.- Medio ambiente.

VI.- Animalismo.


I.- PROPUESTAS PLIE PARA URBANISMO Y VIVIENDA.
CREACION DE ZONAS DE OCIO Y ESPARCIMIENTO EN EL POLIGONO INDUSTRIAL.
En esta legislatura el Polígono Industrial de Son Noguera se ha inundado, causando los embalses de agua en sus calles numerosos daños a los vecinos de Lluchmajor que desarrollan su labor en el polígono o que se desplazaban al mismo.
Es insostenible que los principales pueblos de las Islas Baleares carezcan en 2015 de una red de alcantarillado suficiente para contener inundaciones de este tipo, ya usuales y frecuentes cada año por motivos del cambio climático. En principio, el subsuelo de Mallorca está preparado para las grandes torrentadas, vivimos del agua acumulada en los acuíferos que ahora se llenan más rápido, lo cual no sería significativo si las grandes cantidades de agua caídas en poco tiempo no causaran estos desperfectos a los ciudadanos, por no estar las instalaciones públicas preparadas para las lluvias de primavera y principios de octubre.

CREACION DE NUEVOS APARCAMIENTOS EN EL ARENAL DE LLUCHMAJOR Y EN LAS ZONAS MÁS NECESARIAS.
No solamente aparcamientos, también parques caninos, instalaciones necesarias y próximas para que los solares aquejados de abandono sirvan a la ciudadanía y se les de una finalidad pública mientras sus propietarios no hacen uso de ellos y no los mantienen en las condiciones adecuadas.

ZONAS AZULES DE APARCAMIENTO.
En las actuales zonas azules de aparcamiento, se crearía la hora libre de pago. En donde cualquiera que fuera la hora de llegada, debe disfrutar de la primera hora de llegada de manera gratuita, previa indicación de la llegada. Este sistema ya ha funcionado en poblaciones turísticas como Santa Ponsa (Calvià), muy saturadas de vehículos durante los meses estivales.

ACCESOS Y PASOS PARA LAS PERSONAS MAS COMODOS Y MAS SEGUROS.
Accesos más cómodos para las personas discapacitadas por medio de rampas o cualquier elemento que les facilite la movilidad.

ACCESO COMODO Y SEGURO PARA EL CUARTEL DE LA GUARDIA CIVIL DE LLUCHMAJOR.
Es una deuda histórica de la población de Lluchmajor con el Cuerpo de la Guardia Civil, los miembros de la benemérita padecen, por norma, la falta de inversión pública, su sacrificio no solo está en la profesionalidad a la hora de hacer su trabajo, sino en tener que arriesgarse con instalaciones que no están a la altura de las circunstancias del mismo. En Palmanova se vivió intensamente con el atentado de ETA lo que significa no tener acuartelamientos que no estén preparados ante eventuales ataques terroristas, en mínimas condiciones y con vigilancia del perímetro. Su seguridad es la nuestra.

II.- POLÍTICA ECONÓMICA Y SOCIAL:
RECORTE EN GASTOS DE REPRESENTACIÓN Y PROTOCOLO DE LOS POLÍTICOS.
CREACION DE NORMATIVAS MUNICIPALES DE USO Y DISFRUTE DE LAS INSTALACIONES DEPORTIVAS.
Nos preocupa el paro y sobre todo el paro juvenil. Los jóvenes tienen que adaptarse a las nuevas demandas de la sociedad.
La construcción no será fuente de trabajo en los próximos años, por lo tanto la orientación y los cursos de formación a iniciativa del Ayuntamiento son imprescindibles para poder abrir nuevos caminos para el pueblo de Lluchmajor.
Los impuestos municipales se bajarán en el momento exacto en que sepamos que Lluchmajor saldrá de la crisis, justo en el momento de la reactivación económica del municipio.
Servicios de orientación personalizada para resolver trámites burocráticos, apoyando en especial a la gente mayor.
Asistencia de ambulancias durante 24hs. mediante un plan de ubicación que responda a las áreas más alejadas del centro administrativo del municipio, donde el servicio de ambulancias es inexistente en estos momentos. La falta de atención social y sanitaria favorece la marginalidad, la represión de aquellas personas que desearían denunciar su situación de violencia de género, abandono o exclusión social y no disponen de medios que incentiven la denuncia de estos hechos. Sencillamente la falta de asistencia les produce aislamiento o la sensación del mismo al depender de unos servicios centralizados que no están próximos o cercanos a todos los vecinos por igual.

Democracia directa. El Ayuntamiento pedirá opinión a los Lluchmajorers en aquellos asuntos que sean de interés general, buscando la participación ciudadana.

III.- CULTURA, OCIO Y PATRIMONIO:
MÁS APOYO AL DEPORTE BASE
-          Más apoyos presupuestarios municipales para el deporte base, entendiendo que hay que promocionar a los deportistas más jóvenes para su formación deportiva, por medio de monitores y entrenadores amparados en la nueva Ley de Mecenazgo para voluntarios. Fomentando más su desarrollo y favoreciendo la compatibilidad del horario escolar con estas actividades. Hay que apoyar más a los jóvenes que se dedican al deporte de manera amateur. No a los profesionales.
-          Lluchmajor es el lugar ideal para crear instalaciones deportivas de fácil mantenimiento, funcionales y adaptables, versátiles, de tal manera que unos vestuarios y los servicios al lado de pistas sirvan a un gran número de modalidades deportivas que deseen hacer uso de ellas. El mundo del motor, el atletismo y deportes que precisan de circuitos para realizar entrenos seguros serían los más beneficiados por estas medidas, que son urgentes por necesarias y de servicio público.

- El Ayuntamiento tiene que llevar a cabo actuaciones festivas que tengan un beneficio económico para las arcas públicas.

Potenciar la participación social de los grupos de música locales en los eventos festivos.

   
IV.- MARCO LEGAL DE LLUCHMAJOR:
Otorgaremos Ordenanzas municipales para:

ELIMINAR LA VENTA AMBULANTE SIN LICENCIA
Prohibir radicalmente el botellón dentro del pueblo.

CREACION DEL CASAL DE LA DONA. En donde no sólo se les dará soporte legal para cualquier cuestión relativa a las mujeres , sino que además, será un lugar donde se podrán reunir todas las mujeres que lo deseen , a charlar , estudiar a modo de recliclaje o como oficio, con talleres de arte, manualidades, etc

PROMOCION DEL COMERCIO.
El ayuntamiento se encargará de la promoción comercial de las empresas por medio de una guía de comercios.
La clase media de Lluchmajor se ha visto fuertemente afectada por la crisis de la Construcción, que afecta al Municipio más que a muchos otros lugares de la Isla.
Las posibilidades de comercio en el centro del pueblo y las oportunidades laborales se han visto considerablemente disminuídas.
Como liberales sabemos que hay que bajar los impuestos en el momento justo para ello, justo antes de empezar a remontar la crisis hay que bajarlos, comprometernos con los emprendedores ayudándoles a que obtengan más beneficio de sus negocios rebajando las trabas municipales para que los negocios sean seguros, pero también viables para el comercio desde el momento mismo de su apertura.

ADECUACIÓN DE LOS CASALES PARA JÓVENES. Esta última legislatura ha puesto en evidencia el gran déficit que padecen los jóvenes del municipio, que han visto como locales del municipio y próximos se han cerrado dejándoles sin ningún lugar donde poder reunirse para sacar adelante sus iniciativas para los más jóvenes.

DISPONIBILIDAD DE TODOS LOS LOCALES PUBLICOS DEL TERMINO A TODOS LAS ASOCIACIONES Y PERSONAS QUE LAS QUIERAN UTILIZAR, previa comunicación y organización de horarios de manera rotativa.

APOYO A TODAS LAS ASOCIACIONES QUE REALICEN ACTIVIDADES DE INTERES PARA EL PUEBLO, contando con su opinión en cualquiera de las actividades que se realicen en el municipio.

RECUPERACION DE OFICIOS DE LLUCHMAJOR, Por medio de creación de talleres ocupacionales en donde se inculcaría a nuestros jóvenes y no tan jóvenes la continuidad de oficios que en nuestro pueblo han sido de primera categoría como la carpintería.

LA SEGURIDAD Y EL ORDEN es fundamental en nuestro municipio, ya sea en la playa de S´arenal, como en cualquiera de los núcleos de población que lo comprenden.

ELIMINACION MEDIANTE REPRESIÓN DE LA PROSTITUCION Y TRILEROS EN 1º LINEA DE PLAYA

MEJORA DE LA ILUMINACION EN URBANIZACIONES DEL MUNICIPIO QUE CARECEN DE ELLA.
            El Proyecto Liberal de Lluchmajor ha fotografiado decenas de espacios públicos con graves deficiencias, tanto de iluminación como de limpieza. Las farolas del municipio presentan un estado lamentable y, a pesar de que algunas ya se han comenzado a cambiar, una gran mayoría siguen siendo un peligro para los usuarios por su deficiente conservación. La iluminación es un reto para la seguridad del municipio y su coste debe pactarse con las compañías eléctricas al tratarse de iluminar servicios públicos con el menor coste posible, con interruptores de apagado según la temporada y con focos de bajo coste, pero suficientes para garantizar la seguridad y la visibilidad de las zonas abandonadas.

AUMENTO DE LA REGULARIDAD DE LAS LINEAS DE AUTOBUSES, ya que en estos momentos son insuficientes los horarios, para las necesidades de la población.
AUMENTO DE LAS PARADAS DEL AUTOBÚS e incluyendo nuevos destinos públicos, como los centros deportivos municipales.

CREACION DE FESTIVALES DE MÚSICA exclusivos en el término.

SERVICIO PÚBLICO DE CORREOS
Muchas de las iniciativas sobre servicios públicos, correos, alcantarillado, agua, contadores de agua, transporte, que ya funcionan en otros municipios colindantes al de Lluchmajor siguen sin ponerse en marcha en nuestro municipio. Al contrario, la última legislatura ha sido la de mayor retroceso en estas áreas del gobierno municipal.

Bajo la excusa de que no se llega al ratio medio que se necesita para poner a un cartero se ha dejado a urbanizaciones enteras, como la de las Palmeras, sin correo público.

Decimos excusa porque se compara el ahorro que significa para el Ayuntamiento esta política; pero no hay que confundir la austeridad con la falta de servicios. Ahorrar en cosas que son un servicio esencial para los ciudadanos es engañarles, porque lo están pagando igualmente con sus impuestos.

El motivo de que no funcionen tiene que ver con Directrices aprobadas por anteriores consistorios que son impopulares y obsoletas, por haberse instalado el consistorio en el “y tú más”, se adoptan medidas por las que se cobran el coste de su implementación a los vecinos, p. ej. se han fijado tres puntos de recogida de cartas previo pago de 10 euros, siendo los vecinos quienes tienen que pagar dos veces por lo mismo, cuando pagan impuestos y cuando pagan las tasas específicas, por ejemplo para poner sus propios buzones en los accesos a las urbanizaciones de Lluchmajor.

Esta mala práctica municipal ha derivado en la peor asistencia a las urbanizaciones en décadas, asoladas como están por el déficit de los servicios que pagamos entre todos y que no son cumplidos por parte del Ayuntamiento, quien retrasa legislatura tras legislatura abordar estos problemas para no encarecer los servicios.

Lluchmajor forma parte, de manera natural, de una mancomunidad de municipios (Marratxí, Palma y Calvià) con los que tendría que estar equiparado en infraestructuras por ser municipios de marcado carácter de servicios y la mayoría de ellos turísticos, con costa.
Por lo tanto, Lluchmajor debe elevar su nivel de prestación de servicios como al de sus iguales sin que por ellos los Lluchmajorers tengan que pagar más tasas o impuestos, sino que una administración que priorice la aplicación de los mismos programas municipales que ya se aplican en los demás es más que suficiente para que Lluchmajor se actualice progresivamente en una legislatura al nivel que se merece.

No se han acometido las grandes reformas, como la de Playa de Palma. A pesar de la aprobación del Proyecto de Reforma de Playa de Palma, algunas de las medidas contempladas competen directamente a urbanizaciones que siguen viendo cómo el retraso de los planes inicialmente previstos les afectan y nada cambia, estando cada vez más en peor estado y sin que se avance en su legalización por no haber dinero en las arcas públicas para recepcionar las obras necesarias.

El problema del servicio de correos, la falta de alcantarillado y los contadores comunitarios que deben pagarse por los vecinos obedecen todos a la misma raíz, en Lluchmajor no se han hecho bien las cosas porque los Decretos de Alcaldía están obsoletos y se ha dejado a otras Instituciones y a lo que ellas decidan nuestro propio avance. De ahí las graves deficiencias de control administrativo en áreas como la de urbanismo.

Es contradictorio al interés general, que el  Ajuntament de Lluchmajor tenga que asumir la instalación de buzones comunitarios en la entrada de las urbanizaciones de las Palmeras, Tolleric, Vallgornera, es Pas y Son Bieló; así como los núcleos de Cala Pi y s’Estanyol, después de que la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos suspendiera el servicio ordinario de reparto postal en estas zonas, tras considerar que no tienen suficiente densidad poblacional.

Las compañías privadas y externas contratadas son caras y no dan servicios de calidad, no se confía en empresas propias ni en trabajadores del término para solucionar problemas que son únicos y exclusivos de Lluchmajor, toda esta dinámica perniciosa debe cambiarse, sometiendo medidas urgentes a cada Pleno del Ayuntamiento para acometer con decisión las graves deficiencias estructurales del municipio e instando al Consell Insular (asfaltado de carreteras, muchas del entorno municipal en mal estado que precisan de intervención inmediata para parcheo y seguridad de aceras) y al Govern Balear (participación de gasto público en infraestructuras generales) para que ayuden en la parte que les corresponda a la mejora de todas las instalaciones públicas.

La obligación del Ayuntamiento es la de facilitar el acceso a estos servicios de calidad a la mayor población posible, para ello debe adoptar medidas económicas accesibles para todos, progresivas, de fácil cumplimiento y bajo coste para que las urbanizaciones se modernicen recuperando el nivel adquisitivo de los que su día invirtieron en la compra de propiedades que, a día de hoy, además de devaluadas significan un coste añadido para nuestros bolsillos, teniendo que pagar lo que el Ayuntamiento no es capaz de hacer.

El PLIE Lluchmajor ha llevado a cabo su campaña STOP DESIDIA EN LAS URBANIZACIONES DE LLUCHMAJOR para evitar que haya urbanizaciones con impuestos de Primera y servicios de Segunda. Los olores de la depuradora de Lluchmajor, según sopla el viento hacia la Urbanización las Palmeras son insoportables, el Palacio Deportivo de S´Arenal presenta desbordamiento de uso de sus instalaciones, sin que den abasto los empleados de la limpieza para mantenerlo en perfecto estado cuando se hace un uso masivo de las instalaciones.
En definitiva, muy poco personal público oriundo de Lluchmajor contratado para muchas cosas que deberían estar organizadas y revisadas a diario, por lo que se ha caído en la más absoluta dejadez.

Así mismo, no nos olvidamos de las colonias de extranjeros que habitan en estas urbanizaciones, su contribución al mantenimiento de nuestra sociedad es fundamental, pagan sus impuestos y cuotas, manteniendo un nivel bajo de morosidad comunitaria, a diferencia de lo que sucede con los españoles gravemente afectados por la crisis, sin embargo sus expectativas de limpieza y atención a las necesidades primarias que todo Ayuntamiento debe acometer por ser una obligación básica están desatendidas y no se corresponden con el alto nivel de exigencia al que están acostumbrados en sus países de origen, también europeos como España.

Con el asunto de los contadores de agua se ha llegado a tener que pagar de los bolsillos Lluchmajorers el gasto que le correspondía al Ayuntamiento, sin ninguna planificación progresiva, asumiendo costes que en otros Municipios se han organizado correctamente gracias a la anticipación del problema en las empresas municipales. Lo mismo hay que hacer en Lluchmajor al respecto, imitando las soluciones que se han dado ya en este punto en el municipio de Palma.

IV.- MEDIO AMBIENTE
PROMOCION EN TODO EL MUNICIPIO DE ENERGIAS ALTERNATIVAS Y ADECUACIÓN DE LAS INSTALACIONES PÚBLICAS EN 3 AÑOS.

Control y limpieza de los vertederos ilegales.




V.- ANIMALISMO.
Fieles a nuestra consigna animalista, todos los programas municipales incluyen medidas pensadas para protegener del maltrato animal a los sin voz. En zonas de urbanizaciones asistimos atónitos a cómo algunos parques públicos han sido cerrados a nuestras mascotas, estando prohibida su entrada, lo cual produce incomodidad para los propietarios que ya no pueden hacer uso de las instalaciones por tener un animal, con normas de obligado cumplimiento para los que llevan a sus animales entendemos que no debe haber instalaciones públicas que impidan el acceso con animales, por coherencia humana y sensibilidad hacia los animales.

El PLIE Lluchmajor ha visitado la canera municipal, observando en ella graves deficiencias de higiene y conservación de las instalaciones en buen estado para dar un trato digno para los animales a los que atiende en pésimas condiciones.

Nuestras medidas municipales contra el maltrato animal son pioneras e innovadoras, pues el Proyecto Liberal pretende:

-      La coordinación de los centros de acogida S.O.S. Inter municipales que eviten que los animales abandonados acaben recogidos por el servicio de basuras.

-      Los centros de acogida S.O.S. Inter. Municipales tendrán asistencia veterinaria 24 hs. mediante el establecimiento de convenios con el Colegio de Veterinarios a tal efecto.

-        Protocolo asistencial para animales. La policía local cumplirá su labor de manera coordinada con los centros de acogida S.O.S. para animales maltratados, al tiempo que se propiciará una coordinación inmediata con las protectoras de animales para favorecer su chipado y adopción, con el fin de evitar que los animales acaben sacrificados en las perreras municipales.

-         Los principales parques caninos palmesanos presentan serias deficiencias por la conducta incívica de los ciudadanos. Se envenena el agua y se roban las bolsas dedicadas a la recogida de excrementos y el mantenimiento y limpieza suele ser deficiente respecto de las áreas no restringidas al uso canino. Hay que equiparar estas zonas como lugares normalizados dentro del parque, donde no se puedan cometer estas prácticas crueles contra los animales. El endurecimiento de las sanciones municipales contra los maltratadotes es importantísimo en esta área.

-         La declaración LEGAL de los animales como seres vivos sintientes y    NO como OBJETOS.

-         A nivel municipal se creará un departamento (defensor del animal) que bajo la preparación de un manual consultado al Colegio de Veterinarios , defenderá los derechos de los animales, comprobará las condiciones adecuadas de sus habitats y cuidados, enseñará a los ciudadanos mediante cursillos gratuitos consultas etc. cómo cuidar de sus animales y de la misma manera que existe la policía que enseña seguridad vial a los niños, este departamento formará a los niños en edad escolar sobre los derechos de los animales y sus cuidados.

-         Llevar a cabo en colaboración con entidades animalistas y veterinarios, campañas eficaces de esterilización, identificación y control sanitario de animales silvestres.

-         Tener un censo real de animales en el municipio, y del mismo modo que cuando se vende un arma se tiene que tener un registro del propietario desde el punto de venta, se haga así con los animales. Al saber cuantos animales vende una tienda, por su albarán de compra y entrada, también se deberá saber su venta y a quien. En los criaderos legales se hará de la misma manera. Y en el caso de los criaderos ilegales, su cierre inmediato hasta que cumplan con las normativas. Se dotará a los veterinarios de la potestad de notificar a las autoridades cualquier embarazo o parto para su inmediato seguimiento y control de las crías.

-         Prohibir el sacrificio en los centros de acogida de animales dependientes de las administraciones públicas.

-         Crear un listado de personas que NO SON APTAS para tener animales por sus antecedentes.

-         A quien le fuera o fuese retirado un animal por maltrato, condenarlo a su mantenimiento de por vida a parte de la pena judicial que le fuera impuesta, pero no a su cuidado que dependería de la administración publica hasta que fuese adoptado. Ese mantenimiento al que se le condenaría, su pago sería de la misma manera que se cobran las multas a través de la Agencia Tributaria, y estaría estipulado por el Col. De Veterinarios hasta que se formase un departamento adecuado. En caso de que el animal fuese adoptado, ese cobro de mantenimiento se seguiría realizando en favor de otros animales que estuvieran al cuidado de protectoras, hasta el fenecimiento del animal.

-         Crear un listado de maltratadores de uso y consulta pública. El derecho a la privacidad en ningún caso puede prevalecer sobre el derecho vulnerado de los animales y el todavía no vulnerado pero si posible en casos futuros, por sus antecedentes.

-         Crear un grupo de voluntarios, dependiente de las protectoras, con autorización y potestad para poder investigar centros de recuperación animal, tiendas, criaderos, zoológicos, etc. y con capacidad de denuncia ante las autoridades públicas y Juzgados.

-         Permitir el acceso a lugares y transportes públicos a todos los usuarios con mascotas, debidamente pertrechadas y controladas.

-         A nivel educativo, sean de obligado cumplimiento desde tempranas edades, dos horas semanales que se basen en la interacción con mascotas de refugios animales y de sus cuidados, necesidades, etc. Niños que desde pequeños aman a los animales, serán adultos que los querrán y respetarán además de, posiblemente, mejores personas.

-         Solicitar la adhesión al convenio europeo de protección de animales domésticos.

-         Ayudar activamente a los centros privados de protección y acogida de animales.

-         Adecuar las zonas actualmente autorizadas para recreo de animales, ordenar sanciones graves para que no haya envenenamientos y ordenarlas por horarios y tamaños de los animales (en caso de los perros), además de aumentar las zonas autorizadas.


Gracias a todos por su apoyo, Lluchmajor necesita de políticos preocupados, que se esfuercen por su administración ejemplar, de un proyecto municipal abierto y sensible al comercio, al turismo y a la juventud.


Creemos haber atendido todas estas demandas más urgentes y ahora son Uds. los que pueden consolidar una opción sana y limpia que distinga a Lluchmajor y le permita salir de la controversia política suscitada en las últimas legislaturas en nuestro municipio.

31/3/15

PROGRAMA ELECTORAL CONSELL INSULAR DE MALLORCA C.I.M 2015 PLIE BALEAR

PROJECTE LLIBERAL BALEAR, PLIB-PLIE

Un projecte insular per Mallorca i ses Illes Balears.

PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIC
CONSELL INSULAR DE MALLORCA, C.I.M. 2015-2019.

Capítol 1. Es Turisme com a motor econòmic i sostenible (Transversal amb es programa Parlamentari I.B. PLIE).

Es Projecte Liberal, PLIB-PLIE es defineix com un partit liberal, que té assumit que en aquest moment històric per ses Illes Balears hi ha alguna cosa que preservar com és es nostre patrimoni cultural i paisatgístic.

Qué vol dir millorar es turisme? És un debat obert, d´actualitat ara que hi ha forces polítiques confrontades amb es sector hoteler, que diuen que els hotelers haurán d´anar vius si ells arriben en es poder institucional.

Idò bé, per noltros es debat no és aquest, millorar no és sinónim de rentabilitat, de guanyar més, evidentment s´aposta és per sa calitat, de lo contrari es necesitaria encara es doble de turistes per complir els interesos econòmics de tots els que viuen a dia d´avui a Mallorca des turisme. I aixó és insostenible.

Desde es moment que s´opta per sa calitat i no per sa masificació ja tenim un primer interés públic, de tots, de Mallorca com a Illa que desitja es turime de qualitat i sostenibilitat.

Tenim una Illa que ja és de tot, menos una Illa de sa calma.

Quan construim una montanya s´esgota es recurs, quan xerram de turisme és una font inagotable de recursos per ses Illes Balears.

Ses Institucions no están per dir-li a s´hoteler com a de millorar es producte, aixó és una questió privada de mercat, ses Institucions Públiques han de servir a una configuració i a una integració des negoci turístic amb sa ciutadania.

Mallorca no fa ni 100 kms. De costa a costa, per tant si s´opció és turismo de calitat és tota s´Illa s´ha que s´ha d´involucrar en aconseguir aquest turismo de calitat, aquí sí tenim un camí públic de millora de ses instalacions de barriades i pobles de Mallorca perque siguin atractius en es turismo, aixó sí es una feina pública, més que opinar i dir li a s´empresari turístic lo que ha de fer ses Institucions Públiques s´han de demanar, per primera vegada, qué han de fer elles mateixes per millorar es turismo.

Quan a un turista que té certa disponibilitat econòmica li dius que ha de fer a Mallorca lo més normal és que te digui, amb aquest perfil, que ell fará lo que vulgui quan estigui entre noltros, no vol condicionaments d´una excursió feta, sino que vol tenir opcions.

Aixó posa en evidència que s´hotelero i es restaurador no conten amb una organització pública dels seus interesos, que s´han de protegir perque són es motor principal de sa nostra economia, són ells es que están marcant sa diferenci entre s´economia balear i s´economia en crisis d´altres indrets de sa península, a on están molt pitjor que noltros perque no ténen aquest important actiu turístic.

Hem de rompre es circle viciós de servilisme des turismo a sa política i de sa política cap en es turismo subvencionat, hem de rompre s´estacionalitat, como se farán sino proyectes de millora de sa planta hotelera de Mallorca si lo únic que volem es benefici net sense responsabilitats en sa configuració de s´entorn d´aquesta planta hotelera, en sa distribució de ses árees de servicis públics.

Sa clau no és gravar aquest turismo amb tases, encarir es preu des servici cap en es turista, aixó és una questió de mercat, no s´ha d´interferir en es preu, sino com a entitats públiques assegurar sa reversió de ses ganàncis hoteleres cap a Mallorca en part, s´ha d´afavorir s´inversió de s´hoteler primer a Mallorca perque els beneficis hotelers responen a un sentit social, nostro, están fets a sa nostra Illa i s´els duen defora.

No té sentit un hotel de set estrelles que s´anomeni Mallorca i que tregui es profit de sa nostra Illa sense tornarli cap millora de tot lo que treu es profit per fer es seu negoci, aixó se diu depredació salvatge des recursos.

D´allà encà que se va pensar als anys 60 sa distribució de primera, segona i tercera llínea de platja per obtenir es máxim rendiment d´un milió de turistes en els casi 12 milions d´ara lo que hem de fer es tornar a replantetjar sa distribució equitativa des territori dedicat en es turismo, han d´esser totes ses illes ses que mostrin un créixement sostenible en aquest sentit.

¿quant de metres quadrats tenim a Mallorca de 5 estrelles, de 4 o de 3? Qualqú s´ho ha plantetjat mai d´aquesta manera. Idò ho haurem de fer si realment volem millorar per donarli també qualitat de vida en els mallorquins a la vegada que consolidam es nostro primer motor turístic sense amenaces d´intervencionisme.

Es foment i sa protecció d´es nostre patrimoni ha d'enfocar-se des de sa necessitat de donar-ho a conèixer, de transmetre-ho a totes ses persones que ens visiten com un ben públic, respectat i volgut per tots els mallorquins que desitgen compartir-ho amb sa resta de ciutadans del món que ens visiten.

En els darrers anys, s'ha vingut marginant aquest patrimoni per diversos interessos, molts d'ells aliens al propi turisme. És per aquest motiu que es Projecte Liberal, PLIB-PLIE desitja desenvolupar una sèrie de polítiques actives en es sentit de rescatar aquest patrimoni autòcton i ses nostres profones tradicions per obrir-ses al turisme com un complement, servint per al ciutadà balear de manera que senti com se salvaguarda sa seva cultura.

Es turisme balear té sa gran virtut de ser un motor econòmic, una font d'ingressos que, a diferència d'altres jaciments d'ocupació i creixement econòmic, pot ser sostenible i fiable en l'esdevenidor, de tal forma que l'evolució del turisme en ses Illes Balears ha de ser parella al desenvolupament i qualitat de vida dels ciutadans que habiten en ses Illes Balears.

D'aquesta manera, es servei públic i es municipal han de començar a considerar aquestes variables com a pròpies, afrontant aquesta perspectiva i propiciant una millor convivència i protecció dels espais públics, conservant aquelles tradicions que apropen fraternalment al poble i fan que sa vida de sa ciutadania estigui oberta cap al públic, com és tradicional en tots els pobles del Mediterrani.

Tant ses companyies aèries, els tour operadors, com ses grans empreses hoteleres que exploten es turisme en ses Illes Balears han de ser conscients d'aquesta realitat i han de revertir part dels seus ingressos en forma d'inversió en ses Illes Balears.
És delirant que a dia d'avui encara no s'hagi resolt es problema de ses comunicacions interinsulars, destinant a aquest efecte embarcacions obsoletes o transport aeri que no és l'adequat per sa qualitat del transport que es precisa, per sa quantitat de passatge, inferior al que faria rendible es trajecte, i per ses distàncies curtes que cal recórrer i que no resulten rendibles, excepte en festes concretes, per a ses companyies encarregades d'aquests serveis.

Es servei públic està renyit, en ocasions, amb sa rendibilitat de l'empresa privada; però no per aquest motiu ha de deixar de prestar-se o prestar-se en inferioritat de condicions pel que fa a uns altres. És precisament en aquests àmbits on sa gestió i es lideratge polític serveixen per buscar acords que resultin favorables a tots dos interessos.

En es Projecte Liberal, PLIB-PLIE som conscients que hi ha altres enclavaments geogràfics, centralitzats principalment a Llatinoamèrica, on s'han creat unes circumstàncies per a sa inversió privada que són semblades a ses quals es tenia en ses Illes Balears en els anys 60, ens referim al baix cost de sa mà d'obra, canvi de divises favorable i laxes normatives urbanístiques que permeten crear complexos de gran rendiment per a ses empreses que els exploten. A aquests empresaris cal recordar-los que sa seva expansió és avui possible gràcies a ses Illes Balears, una font d'ingressos privilegiada; però que no es veu corresposta amb sa reversió dels guanys en forma de reconversió hotelera, optimització de ses places i sobretot, reforma de ses estructures hoteleres obsoletes, creant noves estructures hoteleres d'acord amb ses normes de qualitat europea AENOR i amb sa intenció d'aconseguir sa seva integració en es medi ambient de manera sostenible.

Per es Projecte Liberal, PLIB-PLIE, es consens dels partits polítics per dur a terme grans reformes estructurals com sa qual es proposa a través de sa figura del consorci de sa Platja de Palma són es model turístic de reforma a seguir ses properes legislatures en ses Illes Balears.

Aquest model de consens ha de fer-se extensible a totes ses zones turístiques de ses Illes Balears que estan degradades i obsoletes, procurant que ses noves construccions s'adaptin en clau de modernitat i desenvolupament sostenible als plans urbanístics controlats des de l'Administració Pública.

Es turisme no solament és una font d'ingressos per ses Illes Balears, també ho és per a Madrid i és a través de sa millora de ses infraestructures i d'aquest reconeixement des del qual ha de venir es finançament necessari per escometre els projectes de modernització de ses Illes Balears.

És precisament per aquest motiu pel qual es Projecte Liberal, PLIB-PLIE no creu en es finançament públic previst de manera estatutària, perquè ni és es document oportú ni són ses formes polítiques adequades ses estatutàries per constituir-se en ses vies per ses quals ha d'aconseguir-se es finançament públic que ses Illes Balears es mereixen per sa seva contribució al conjunt de sa riquesa nacional. En aquest sentit, ses polítiques relacionades amb es turisme han de prendre entitat pròpia, no poden quedar subordinades o ralentides per disposicions estatutàries que serveixen per a sa normalització i sa regularització de sa convivència social dels quals habiten en ses diferents i diverses regions d'Espanya; però que no abasten de manera realista l'abast de ses necessitats dels territoris insulars, com ses Illes Balears, oberts al turisme i a sa immigració com a poques Comunitats Autònomes a Espanya.

Regularització del tot inclòs. Moltes famílies vénen a ses Illes Balears atretes pel barat cost de sa seva estada, en sa qual tot està inclòs. Per tant, sense necessitat de renunciar a aquesta tècnica de mercat, és necessari mirar molt bé en quines zones es pot o no implantar-sa. És conegut per tots que a ses zones del Carib per sa seva singularitat o per estar aïllades unes zones d'unes altres o d'on habita sa població autòctona, o bé en es turisme de creuers es fa un ús del tot inclòs que va acompanyat d'excursions i ofertes vàries per conèixer es lloc que es visita més extensament. D'aquesta manera, es tot inclòs no pot ser una oferta sense més d'un o diversos hotels i ja està, que no tingui en compte l'entorn, ha d'acompanyar-se d'aquells elements que, en es seu conjunt, signifiquin una manera més de possibilitar que es turista ens visiti a bon preu, sense perdre qualitat ni capacitat de despesa en altres ofertes turístiques. De fet, portar es tot inclòs, per exemple, a sa platja de Palma, és un contrasentit, precisament pel que diem, perquè en aquesta zona l'oferta complementària de bars, quiosquets, cafeteries i restaurants és fonamental. Si a sa Platja de Palma prospera es tot inclòs significarà de manera immediata es declivi de sa zona, precisament és es que està ocorrent.

Defensem per tant que es tramitin i realitzin ses gestions oportunes per demandar de l'Estat es reconeixement de sa principal font d'ingressos de ses Illes Balears i d'Espanya, de tal forma que es reciclatge del personal, sa desestacionalización, sa reforma de ses instal•lacions hoteleres i l'expansió d'aquesta indústria de manera que s´empresariado balear reverteixi part de sa seva inversió on està l'origen dels seus ingressos estigui reglamentada més enllà dels interessos de qualsevol color polític en un moment puntual o electoralista.

En aquest sentit, es Projecte Liberal, PLIB-PLIE també demandarà sa cogestió de l'Aeroport de Palma de Mallorca.


COMPETÈNCIES DE PROMOCIÓ TURÍSTICA.

Sa decisió representada per sa fins ara Presidenta des Consell Insular, Maria Salom, de no assumir encara competències de promoció turística delegades per es Govern Balear que no estiguin acompanyades de sa corresponent financiació és aplaudible, demostra seny.

En aquest punt no podem estar en absolut d´acord amb un Partit Socialista caracteritzat ses tres darreres legislaturas en voler competències encara que no estiguin recolçades amb sa corresponent dotació presupuestària. En definitiva, obrir camins que no duen a cap puesto que no sigui sa decepció dels ciutadans.

Si es Consell Insular de Mallorca presenta millors resultats econòmics és fruit d´aquesta política d´austeritat de no fer lo que no se pugui fer, per tant en aquesta ocasió hem d´agraïr sa suspensió d´adquisició de ses competències de promoció, d´informació i ordenació turística per més endavant tal i com están ses coses ara mateix.

Dit aixó, és normal que no se puguin agafar aquestes competències des Govern Balear? No, no és normal. Es turisme i concretament s´ordenació des turisme pot esser una eïna de recaptació d´ingresos per es Consell Insular important. Ben integrades ses competències turístiques poden supossar sa garantia de continuitat des Consell Insular de Mallorca. Es turisme illenc és es nostre tresor, sa garantia de que tot lo que estigui relacionat amb aquesta font de riquessa a ses Balears annirá bé.

Que turisme sigui en es futur inmediat competència íntegra des Consells Insulars presenta dues vessants: una bona, com deïm sa possibilitat de que es principal fruit de Mallorca sigui gestionat per una entitat plenament mallorquina com es es Consell Insular; però també una dolenta, vol dir sa falta de control, de transparenci, lo que hem patit ses darreres tres legislatures, veure com canviaven en questió de mesos es distints Consellers de Turisme sense donar estabilitat ni seguretat en es sector ha estat una de ses experiències més dolentes que hem viscut a Ses Illes Balears, una questió encara no resolta i que, quan arribin finalment ses competències amb es pressupost públic necesari será es moment de xerrar d´estabilitat, d´unitat de criteris per totes ses Illes Balears, d´ordenació des turisme amb implicació real de sa planta hotelera que si no vol ses taxes medioambientals, que tant de mal vàren fer en es seu dia disuadint als turistes, s´ha de concienciar finalmente de que es turisme és d´interés públic per ses Illes Balears, per tant es control turístic ha d´esser públic encara que s´explotació turística estigui en mans privades.

Fins ara els polítics des PP i PSOE han estat una façana de cartró pedra, darrera d´aquesta imatge s´ha fet de tot sense control. Els ciutadans no demanam domés transferènci de competencis des Govern Balear cap en es Consell en matèria de turisme, sino que demanam una ordenació com la que se va tenir als anys 70 quan se vàren distribuir clarament primera, segona i tercera llínea turística, de manera que els hotelers ocupaven el seu puesto; però també s´oferta complementari i es petit comerç tenien sa seva oportunitat de negoci turístic.

Que es Consell Insular de Mallorca agafi competències sense afrontar primer es reptes de futur que té es turisme a ses Illes Balears és una irresponsabilitat més de totes ses que hem tingut fins ara a un sector que sempre ha anat bé tot sol; però que estirá en perill per sa competènci d´altres indrets des voltant, altres destins turístics de sa mediterrànea que poc a poc tornarán a esser competitius amb so nostro turisme tradicionalment estacional. Els ciutadans demanam que quan arribi aquest moment es Consell Insular de Mallorca estigui preparat de veres i justifiqui més que mai sa seva necesitat institucional agafant totes ses competències turístiques i així tindrem garantia de ses coses ben fetes, no sigui que en els responsables des Govern de ses Illes Balears els torni s´idea de fer explotacions petrolíferes a ses Balears, no autoritzin instalacions esportives importants que poden contribuir a sa desestacinalització amb turisme de calitat, que es 75% de sa inversió pública en promoció turística quedi en intermediaris i que es producte turístic no arribi als potenciales turistes d´altres paisos com correspon, i permetre per exemple sa consolidació d´es tot inclós a ses Illes como si aixó fos es Caribe.

Seny per favor, gracis per tenir-ho en aquesta ocasió Presidenta. Els ciutadans confiam més en es Consell Insular que no es Govern en aquest moment, aprofitau aquesta confiança per fer ses coses ben fetes.


Capítol 2. Infraestructures, comerç i teixit industrial.

I.- Preàmbul que servirà directament per entrar en matèria de comerç, en es qual es recullen ses necessitats assenyalades pel seu sector –tant per AFEDECO, com per PIMECO- en els últims anys.

II.- Avaluació de ses conseqüències per al comerç de sa directiva europea coneguda com Bolkestein.

III.- Mesures concretes de programa polític del Projecte Liberal, PLIB-PLIE, relacionades totes elles amb sa petita i mitja empresa i un projecte amb vocació de servei per al conjunt de ses Illes Balears i els seus empresaris.

I.-Preàmbul.

S'empresariat balear no pot, ni ha de, identificar-se públicament amb cap ideologia política, es tall liberal que per tradició ha definit a l'empresari, d'ampli espectre ideològic en es continuum polític, no pot cedir davant els interessos de sa política.

S'empresariat ha de ser exigent i reclamar de ses Administracions Públiques, independentment del seu color polític, sa qual cosa necessita d'elles. D'aquesta manera, es Projecte Liberal, PLIB-PLIE mai es prendrà aquestes exigències com un motiu d'enfrontament amb l'Administració, que provoqui sa falta de diàleg, sinó com es que són, exigències que provenen de s'interès general, de s´empresariat i del seu comerç entès com una font de riquesa i productivitat, generadora d'ocupació i de teixit empresarial per ses Illes Balears, vistes ses Illes Balears en es seu conjunt, doncs es progrés comercial ha estat sempre paral•lel entre totes ses Illes, predominant una major activitat comercial, en algunes ocasions, unes vegades més en unes Illes que en unes altres, per motius de transport fonamentalment, però que avui és responsabilitat de l'administració pública sa seva correcta intercomunicació i creixement conforme a ses noves tecnologies i ses tècniques de negociació amb es sector privat, ses normes del lliure mercat, sa justa competència i sa sostenibilitat.

Aquestos mateixos principis són els que inspiren sa normativa europea, d'una correcta adeqüació o transposició d'aquesta normativa al Dret intern depèn, en bona mesura, es futur i sa prosperitat del comerç en ses Illes Balears, com veurem.

Es president d´ AFEDECO, Pablo Bellinfante, ja demanava l'any 98 agrupar ses àrees segons els criteris del comprador com una mesura per fer front a ses grans superfícies, l'exemple més clar que això segueix sent necessari a dia d'avui, ho tenim a sa Platja de Palma, en es centre històric de Palma, als barris més degradats, on es Projecte Liberal, PLIB-PLIE ha confeccionat un programa específic innovador, d'aplicació de polítiques públiques, d'ajuda de l'administració local a aquestes àrees on és necessària sa reconversió o sa moderació de l'expansió comercial, en algunes ocasions molt sobredimensionada, com una garantia perquè es teixit empresarial no es perdi i s'estabilitzi.

Si llavors es demanaven espais per als vianants, avui podem dir que Palma ja els té; però que, malgrat ells, no s'ha vist millorada sa mobilitat, ses interconnexions entre els espais comercials perquè es comprador tingui un fàcil accés entre elles, aquí sa saturació del tràfic rodat i ses deficiències del transport públic tenen molt a veure, a més de que segueixen fent mancada zones de pàrquing.

Es compromís des Projecte Liberal, PLIB-PLIE no pot més que procurar esmenar o millorar es que s'ha fet malament en es passat – restriccions del tràfic rodat, que afecta fins i tot als propis proveïdors dels comerços, a més dels clients i falta de pàrquing públic- i procurar no cometre els mateixos errors en es futur, per a això serveix l'experiència i per això exigim que no es creuen centres comercials o de serveis si no s'han tingut en compte ses oportunes previsions d'aparcament primer.

És necessari es consens entre s´empresariat i s'administració i és molt positiu, tal com ja fa PIMECO, que sigui s´empresariat balear es que digui quins són ses seves necessitats, què pretén i que l'administració es posi al seu servei, això dóna, precisament, sentit a sa condició de servei públic de l'administració local, que ha de preveure sa seguretat ciutadana a ses zones comercials, sa neteja, i l'adequació de ses obres públiques necessàries per facilitar l'accés –sobretot per a ses persones majors i els discapacitats-, així com sa indicació i retolació. Palma segueix sense tenir encara ses indicacions precises perquè es turista sàpiga a on es dirigeix amb precisió sense un mapa i quin tipus de comerç va a trobar en una o una altra zona. És imprescindible que Cort no faci més obres a l'estiu, en plena temporada turística alta. Sa previsió i planificació de ses obres en progressió i en els horaris adequats, amb plena informació als comerços de sa seva durada i adaptació als horaris de major afluència és imprescindible.

S'administració és sa principal prestadora de serveis públics, tots ells han de coordinar-se amb es *empresariado, de tal forma que els horaris comercials siguin flexibles, en funció del tipus de demanda que existeix a Palma de Mallorca – per exemple a Granada es petit i mig comerç obre també a ses 10 del matí, tanca al mig dia, per menjar i sa migdiada conforme a sa seva tradició, cosa que ja no succeeix a Palma; però tanca es comerciant granadí a ses nou o a ses deu de sa nit, cosa que a Palma no es fa, es tanca a ses vuit. És es comerciant, per tant, es que ha de decidir l'horari de tancament i ha de dir si influeixen o no a prendre tal decisió variables com sa falta de seguretat ciutadana en determinades barriades o zones comercials, sa falta d'enllumenat, l'horari de descans del veïnat o l'activitat diària que predomini en elles, entre unes altres. L'administració està per servir, i es comerç és una qüestió d'interès general per als mallorquins, com es turisme, sempre els dos sectors agafats de sa mà.

Es debat ha d'obrir-se en es si de ses associacions de comerciants i empresaris, són Vostès els que han de ser catalitzadors de ses necessitats que arribin fins als polítics perquè aquests prioritzin i donin impuls a unes determinades polítiques sobre unes altres. És a l'empresari a qui li correspon, per exemple, determinar sa influència de sa durada de sa jornada laboral en es seu sector, si ses jornades més reduïdes incrementen veritablement sa productivitat en aquest sector específic, no prou generalitzar dient que sa productivitat s'augmentaria per igual en tots els sectors, cal saber si augmenta sa contractació laboral, es nombre de persones que necessita l'empresari per cobrir sa mateixa jornada de comerç i amb això ses despeses laborals a l'una per a l'empresari; però també cal saber si es veu compensat per sa maig afluència de clients amb més temps i renda disponible per consumir. En definitiva, conèixer on comença es comerciant i acaba s'empresari?

Cal veure si existeix relació entre sa seguretat ciutadana i l'horari de tancament dels comerços o l'afluència de compradors a determinats llocs on no hi ha seguretat real als carrers conflictius, efectes de l'enllumenat deficient en algunes zones, si és necessària sa qualificació de zones d'interès turístic i comercial, d'àrees contaminades pel soroll, per donar aquesta informació als hotels o en els punts d'informació turística, etc.

Es Projecte Liberal, PLIB-PLIE és conscient que es que ses Illes Balears necessiten és recuperar sa seva qualitat de vida, i sa qualitat és incompatible amb sa massificació, amb es turista que ve en massa però només llambrega i gasta poc. Sa *desestacionalización del comerç tindrà a veure amb l'afluència gradual del turista a sa Illa, amb sa prestació dels serveis turístics no tant en funció del clima, sinó de l'oferta. Hi ha coses que són com són, i que estan ben com són, l'any té ses seves estacions i sa política ha d'adequar-se a elles, aquest símil em serveix per introduir que també és necessària aquesta regeneració gradual en sa pròpia política, precisament d'aquí sa importància dels partits autòctons, mallorquins, sensibilitzats amb aquests problemes d'àmbit local i autonòmic; però sense renunciar a ses perspectives macroeconòmiques i a l'aprofitament dels instruments de regularització europeus i de liberalització del comerç; però amb clares restriccions que siguin dominades i imposades pels nivells autonòmics de govern, sobre aquest tema podrem parlar ara sobre sa directiva Bolkestein i els seus efectes des del punt de vista del Projecte Liberal, PLIB-PLIE:

II.- Directiva Bolkestein.

SA UNIÓ EUROPEA ha passat de 15 a 25 països i moltes empreses d'aquesta Europa dels 25 podran treballar lliurement a Espanya. -Al mateix temps que hem conegut que ses denominades empreses “*call *center” de Barcelona comencen a *deslocalizarse, a marxar-se a països que ni tan sols són europeus.

Sa Unió Europea elabora normes d'obligat compliment per a tots els països que sa integren perquè pretén sa seva competitivitat en es curt termini; però si actua d'aquesta manera és perquè sa globalització, els efectes de sa globalització internacional van a ser molt majors i es van a produir de manera molt més accelerada del que esperàvem, estan ja en marxa, ja els patim o els gaudim, depèn de sa perspectiva de cadascú, es comerç sens dubte ho va a patir, de fet Xina es va a convertir en es gran repte del capitalisme en els propers anys, preparar-se per a aquest moment s'ha de fer a través de ses normes; però respectant es comerç autòcton, sa forma d'organització tradicional de ses empreses en aquells llocs on cal oferir productes a els qui ens visiten i cal proveir a ses poblacions que habiten aquestes zones turístiques i comercials per excel•lència, entre elles ses Illes Balears dins d'Espanya, i diem Espanya perquè sa dependència en es transport i en sa duana de Barcelona i València és excessiva. Si no ho fem així, aplicarem paràmetres de competitivitat que excedeixen a sa nostra realitat i que permetran instal•lar-se entre nosaltres a ses grans multinacionals, a ses grans superfícies que tenen altres interessos, de distribució, de col•locació del producte a baix cost, sense prevaler sa qualitat, molt més ambiciosos que els de es territori limitat o sa població que visqui en ell.

Algunes d'aquestes normes que empra sa Unió Europea es diuen Directives i estan en període d'adeqüació a sa seva finalitat.

Està aprovada, sense entrar en vigor amb obligat compliment fins al 28 de desembre de 2009, sa trucada Directiva *Bolkestein, que pretén regular sa prestació de serveis en sa Unió Europea, i que va clarament en contra dels interessos de sa ciutadania, ja siguin treballadors, usuaris o clients d'aquests serveis, ja que s'estableixen de manera molt restringida, supeditades a l'interès general i a l'interès públic, ses autoritzacions i requisits exigits per ses administracions públiques per a sa protecció de treballadors i usuaris. Afavoreix, per contra, a ses grans empreses que poden instal•lar-se, deslocalitzant sa seva seu central, en aquells països sa legislació fiscal dels quals, laboral o mediambiental sigui menys restrictiva, aprofitant ses enormes diferències existents entre països. Sa Directiva estableix que sa legislació i normes a aplicar seran ses del país on s'estableixi l'empresa i no ses del país on presti els seus serveis.

Des del Ministeri d'Economia s'ha defensat en primera instància es principi de l'Estat d'origen, base de sa construcció europea; però també s'ha recomanat prudència i un estudi profund dels possibles impactes de sa norma al nostre país.

Cal destacar es variat elenc d'activitats contemplades en aquesta directiva, tant ses que requereixen desplaçament del prestador del servei com del destinatari, com d'aquelles que es poden prestar a distància, fins i tot a través d'internet (es que ens porta immediatament a sa seguretat jurídica i a l'àmbit de sa contractació mercantil, en sa qual s'ha d'avançar molt encara per poder prestar aquests serveis amb ses degudes garanties).

Cal dir que aquesta normativa és marc, teleológica, quant a l'obligat compliment de ses seves finalitats, per a això els Estats parteix hauran d'adequar sa seva normativa, prestar ses autoritzacions administratives pertinents, contemplades en es text i protegir al consumidor, tot això en un breu espai de temps, per sa qual cosa dóna lloc a diversos comentaris, arguments que es poden oposar a l'oportunitat d'aquesta Directiva *Bolkestein:

Primer.- Es concepte d'establiment, perfectament definit com a fix durant un període de temps, després es matisa en es mateix text amb possibilitats d'una infraestructura mínima, que fins i tot pot ser de lloguer, per sa qual cosa es concepte d'estabilitat mercantil que té es comerç tradicional es va a veure seriosament afectat per ses inestabilitats, un mercat subjecte al vaivé del rendiment al curt termini en ses inversions en actiu fix material.

Segon.- Ses autoritats competents han de ser ses Comunitats Autònomes, no s'especifica així; però per legislació i competències internes així serà, sa qual cosa els atorga un poder molt alt d'autorització o restricció a ses Comunitats Autònomes.

Tercer.- Ses Comunitats Autònomes van a haver de fer sa seva pròpia interpretació d'aquells conceptes jurídics indeterminats, interès general, interès públic, sa qual cosa provocarà es desenvolupament intern d'aquesta norma, aquí és on es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es compromet al fet que sigui una interpretació favorable en primer lloc al comerç amb seu ja establerta en ses Illes Balears, sent molt exigents i restrictius amb aquelles empreses que pretenguin instal•lar-se aquí afectant a aquest interès general, i sent flexibles amb ses quals es demostri que poden portar ocupació estable i qualitat de vida a ses Illes Balears.

Quatre.- Una diferenciació bàsica és sa que s'estableix en es text entre sa llibertat d'establiment i sa lliure circulació. Sa llibertat d'establiment té a veure amb una seu o certa infraestructura, amb l'establiment de l'agent en l'Estat membre, mentre que sa lliure circulació no implica l'establiment de l'agent en l'Estat membre, per tant és un concepte temporal.

Cinquè.- És necessari revisar sa contractació mercantil per sa falta de seguretat jurídica que comporta sa contractació telemàtica, a través d'internet, ja succeeix a ses Illes que s'ha incrementat es contracte d'arrendament de residències, es denominat turisme residencial, que malgrat els esforços de sa Conselleria competent segueixen sense tenir ses instal•lacions i ses assegurances de responsabilitat adequats a aquesta contractació.

Sisena.- Preval es concepte de cooperació entre Estats; però no s'indica com dur-sa a terme. Això implica un grau de desenvolupament de sa cooperació dels Estats entre si i de ses diferents administracions que ni tan sols ho tenim avui a nivell intern.

Setena.- Cal fer una revisió conceptual de l'interès general i de l'interès públic, ha de ser l'interès comunitari o es nacional, l'autonòmic o es local, en definitiva queda obert es debat liberal que ja anunciés *Hayeck entre sa llibertat confrontada a sa seguretat.

III.- Mesures programàtiques concretes del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE, incardinades dins d'un projecte polític conjunt per ses Illes Balears que no està basat al territori, ni en es desenvolupament per zones, sinó en l'interès general del comerç, per a tots per igual.

1. No al règim monopolístic dels serveis, al creixement desmesurat d'aquells agents que acaparen els mitjans de distribució, d'oferta en l'àmbit turístic o comercial, emprant mètodes de competència deslleial, contraris als principis generals de lliure mercat.

2. Prohibir es tot inclòs a ses zones on l'oferta complementària és fonamental.

3. Anàlisis climàtiques elaborades per una comissió d'experts independents, que siguin vinculants per a sa Conselleria de Medi ambient, qui haurà de coordinar a sa resta de sectors per impulsar polítiques sostenibles i que lluitin contra sa degradació accelerada de ses Illes Balears.

4. Obertura de residències per a sa tercera edat segons estadística poblacional i envelliment per zones.

5. Obertura dels Centres de dia d'assistència als nostres majors ses 24 *hs. del dia.

6. Abolició del 80% de sa publicitat institucional, dedicat l'estalvi a polítiques socials.

7. Respecte i rehabilitació del patrimoni històric i cultural de ses Illes Balears (escuts, esglésies, monuments, escultures)

8. Dotar de caràcter mediterrani a ses noves construccions. Un perfil per a ses edificacions propi de ses Illes Balears, com succeeix en aquells llocs on es vol conservar i respectar una manera de vida, una estètica uniforme i distingida.

9. Supervisió i comprovació de ses Societats constituïdes en ses Illes Balears i que no mostrin una activitat regular des de sa seva constitució, produint-se sa seva cancel•lació registral i liquidació, sense que pugui donar-se lloc al fet que existeixin societats buides o opaques, constituïdes amb objectes socials que després es perverteixen i acaben utilitzant-se para alguna cosa diferent pel que van ser constituïdes, generalment per al delicte econòmic i fiscal.

10. Abolir ses polítiques estratificadores, que fan que sa convivència sigui un obstacle per a sa integració. Quan nostra llengo d´us i sa nostra cultura es veuen com un impediment per a sa comunicació, alguna cosa està fallant.


Capítol 3.- Urbanisme i desenvolupament sostenible.

3.1.- Habitatges socials o de protecció oficial (en coordinació amb es Consell Insular de Mallorca, òrgan competent en ses Illes Balears en matèria d'urbanisme). Des d'una perspectiva liberal, sa del Projecte Liberal, PLIB-PLIE, no és prou sa voluntat política per fer més habitatge protegit, cal comptar amb es constructor, fer-li atractiu aquest projecte i després, cal tenir en compte que moltes famílies no tenen sa mateixa competitivitat que sa resta quan decideixen posar a sa venda en es mitjà i llarg termini es seu habitatge protegit, que sempre tindrà un preu inferior a sa resta al mercat. Al final, aquests habitatges no fan més que augmentar sa picardia i no són sa forma més adequada de resoldre l'accés lliure a l'habitatge.

3.2.- Ses polítiques intervencionistes de mercat han demostrat al llarg dels anys que no han servit en molt per pal•liar aquest greu problema. Hi ha altres mitjans, no intervencionistes, que són molt més rendibles i que porten una solució més costosa al curt termini; però més justa en es mitjà i en es llarg. En aquest sentit, es Projecte Liberal, PLIB-PLIE sí està d'acord a continuar amb ses polítiques de subvenció, sobretot per als joves.


Capítol 4.- Sa cultura com a factor de desenvolupament local.

4.1. Sa infraestructura cultural.

Hi ha importants reformes, infraestructures de port pendents. És més important fer noves instal•lacions per no dependre tant de Barcelona ni de València en es port, algunes d'ells de tipus cultural com en els principals ports d'Espanya, que no escometre un projecte operístic que no s'ha plantejat ni tan sols de manera gradual. No hi hauria ni persones interessades en l'aforament d'un possible *macro teatre per a l'òpera, si bé fa més falta per exemple escometre sa reforma integral del *Auditórium, una de ses millors acústiques del Mediterrani.

Sa plaça mediterrània –àgora- i sa cultura propera al poble, en cadascun dels seus barris feta sa infraestructura pertinent per sortir al carrer i conservar ses nostres tradicions més populars.

4.2. Recuperació del patrimoni històric local (escuts, emblemes, insígnies, llibres, poemes…).



Capítol 5.- Sol•licitar es compromís de fons de l'obra social de ses Caixes d'Estalvi que actuïn en ses Illes Balears.

En es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE ens hem proposat fixar un pla que rebaixi l'endeutament del Consell de Mallorca en els *cuatros anys de legislatura. Per a això aplicarem criteris de comptabilitat pública i un major control dels contractes administratius menors, així com renegociar amb ses entitats financeres mallorquines aquest endeutament.



Capítol 6.- Sanitat, política social i assistencial, prevenció del consum de drogues.

6.1.- Centres assistencials en règim de 24 *hs. que no siguin només centres de dia.


6.2.- Residències per a ancians assequibles, que no siguin tan cares, tenint en compte que ses públiques estan saturades. Aquestes residències han de construir-se a cada barri atenent a ses necessitats poblacionals d'envelliment de cadascun dels nostres barris mallorquins. Aquests treballs d'avaluació de ses necessitats no els ha realitzat cap partit polític i es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es va a mostrar pioner en això. Ses polítiques públiques que proposa es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE han de partir d'una base científica de l'avaluació d'aquestes necessitats a cada barri de Palma.

6.3.- Preparació adequada del personal sanitari per a l'assistència amb garanties als nostres majors en els centres residencials o al seu propi domicili a través del Servei d'Assistència a domicili (*SAD). D'igual manera que, actualment, l'Ajuntament de Palma ha creat una sèrie de cursos en horari determinat per a sa formació dels funcionaris públics, preveient es transport i instal•lacions adequades per a això, també hauran d'incloure's en aquest sistema sa formació i selecció adequada del personal sanitari que està a càrrec de ses persones majors, discapacitats, menors i altra població de risc.

6.4.- On si té plena intervenció sa política i es color polític, en es cas del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE sa liberal, a més d'en sa presa de decisions, és en l'assignació dels pressupostos a unes partides en detriment d'unes altres. Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE reforçarà tots els aspectes socials de sa gestió pública municipal de manera ordenada en funció de sa importància que tinguin per a sa ciutadania, en detriment de ses partides menys necessàries i que no tenen tanta repercussió en sa bona gestió del Municipi de Palma de Mallorca.

6.5.- Ens preocupa sa gestió dels geriàtrics, de ses residències d'ancians i per a Alzheimer, ses instal•lacions poden ser exemplars en comparació a sa resta d'Espanya; però desatendre els aspectes de sa gestió i de l'adequada prestació dels recursos humans, del personal i sa dotació de recursos per a sa gestió d'aquests centres és un error que ha d'esmenar-se adequadament per atendre bé als nostres majors.

6.6.- En es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE estem a favor del progrés controlat, no anem contracorrent, sabem que moltes persones s'adonen que aquests canvis són molt positius; però que van acompanyats de sa gestió de Palma com un municipi massificat en es qual s'ha convertit, saturats els serveis i instal•lada una sensació de desconfiança en ses relacions socials. I és en aquest punt on volem posar l'accent, en ses relacions socials i sa seva degradació, no es fomenten de manera paral•lela a sa construcció dels espais ciutadans, es ve a Palma per fets puntuals i no hi ha per al ciutadà atractius culturals, espais hospitalaris.

6.7.- MILLORA DE S´IMAS. LLISTES D´ESPERA DE DISCAPACITAT PENDENTS DE PRESTACIONS.

Sa gestió política vol dir prioritzar. Donar-li prioritat a ses qüestions que són de veritat importants en tant en quant altres puguin esperar.

Entenem com ciutadans que ses qüestions humanitàries haurien d´estar molt per devant d´altres.

Els distints departaments, ses àreas de govern no poden permetre que per falta de coordinació presupuestària hi hagi partides que no arriben a temps en els seus destinataris, sobre tot quant aquest destinataris formen part de llistes de espera per motiu de sa seva discapacitat provada.

Esteïm acostumats a que, de vegades, i encara que aquesta prioritat és legal n´hi hagi retardaments en es pago d´aquestes prestacions. És problema és que ses lleis están vuides de contingut económic, se legisla sa necessitat però no se li dona una resolució econòmica suficient per abastir-la.

És cert que n´hi un problema de recursos públics, en aquest cas de s´Institut Mallorquí d´Afer Socials (IMAS) un problema d´ingrés via impostos de quantitats suficients per poder garantir tots es servicis públics; però aixó encubreix un problema molt més gros com és sa falta de gestió política i de coordinació administrativa per resoldre aquesta injusticia.

Com podem pensar en una societat que no paga ses prestacions dels seus discapacitats, en quin punt de falta de humanitat ens trobam. O es que aquest punt ha de venir en es pleno cada any coincidint amb es dia internacional de sa discapacitat? Vol dir que se fa política de sa falta de resolució política.

Ens demanam, a la vista de ses dades de llistes d´espera, qué hagués passat si s´oposició no hagués dit res de sa situació d´emergència que pateixen avui mateix el 30% dels discapacitats a Mallorca?

S´anterior govern socialista va fer sa llei davant s´aprobació des Partit Popular, però no va dotar presupuestariament aquesta llei, ara demana de s´actual govern que faci complir aquesta despesa humanitària, vital per ses persones que han de mester sa protecció de ses Institucions públiques més que ningú altre.

Hem creat un sistema insostenible, hem fet centres d´acogida de dia que no se poden matenir, hem fet obres desmesurades que no ténen pressupost ni tan sols per es seu manteniment i per es pago de ses nómines de personal que s´han de fer càrrec d´aquest servici imprescindible perque se pugui dir que som una societat i no un desastre. Per tant sa proposta PLIE és sa de reduïr sa llista d´espera prioritzant es casos segons sa gravetat i necesitat des discapacitat i es seu entorn de manera realista, amb comprovacions presencials d´aquesta necesitat i ajundant en tot es procediment administratiu més enllà d´oferir un sistema informatitzat de llistes d´espera per internet, del tot insuficient.

6.8.- Renda mínima d´inserció social.:

Aquesta renda mínima, amb una finalitat social fora de qualsevol dubte, vol aconseguir sa inserció social de sa persona marginada. Sa pregunta que ens feim, més enllá d´afavorirla o demanar que se pagui sense retrás, que és lo que sempre demana es patit socialista hem de fer revisionisme, sebre a qué respón realment aquesta prestació i si realment no esteïm davant d´un eufemisme, d´encobrir sa realitat amb prestacions que encara que ténen ben definit legalment es seu motiu realment no hi arriben mai a fer s´efecte que se pretén.

Per aixó ens demanam qué vol dir inserció social? Vol dir tenir feina a un Estat que ha arribat a sis milions d´aturats, vol dir tenir doblers per poder constituir una empresa legalment, vol dir tenir conèixements per poder fer front a sa competència mercantil. Qué vol dir inserció social, perque evidentment quan lo que falla és sa educació primària, sa incapacitat de s´Estat de mantenir en equilibri sa tasa d´atur perque ses polítiques econòmiques han estat favorables a aquesta competència mercantil sense cap humanisme, lo que veïm és que vol dir a sa pràctica donar una prestació per poder sobreviure.

Aquesta prestació no cumpleix sa seva finalitat per la qual está legalment establerta perque és imposible que en ses circumstàncies actuals de Crisi pugui tenir altra finalitat que no sigui sa de donar uns doblers als pobres de tota la vida.

Fer un curs per cercar feina quan no hi ha feina a quí legitima? A sa persona que fa es curs per rebre sa prestació o a s´Institució que justifica d´aquesta manera que fa es curs, encara que tots sabem que no serveix per res tal i com está ara es mercat laboral, perque clar, si sa condició es tenir més de 25 anys i estar afectat per sa crisi hi ha molt de tipos d´afectats, però s´exclusió i sa marginació social no té solució amb prestacions que no són realistes per prendre part de sa competènci des mercat.

Hem de revisar que vol dir inserció social i afavorirla de veritat, no amb prestacions que podrien tenir qualsevol nom, renda mínima de pobressa, per exemple, i realment lutxar per sa inserció com s´ha de fer a un Estat que no vulgui marginats ni exclosos, desde s´educació primària revisant els paràmetres de fracàs escolar, d´incentiu de polítiques d´empleo de persones que si no ténen per menjar com volem que vagin a fer feina, esser competitius com a sinònim d´inserció, amb ses mateixes condicions d´igualtat que els demés.


Capítol 7.- Educació i formació.

7.1.- A ses escoles s'emprarà es castellà com a llengua principal i garantirem l'aprenentatge oral i escrit de sa llengua, sa cultura i sa història de BALEARS, sense perjudici de l'aprenentatge d'idiomes, principalment l'anglès.

7.2.- POBRESA INFANTIL A MALLORCA. Ens hem acostumat a tractar sa pobresa infantil com si fos part d´una estadística; però a sa nostra societat moderna, no es tracta de si un al.lot té per menjar, sino qué menja. Qué és adient perque un allot tengui un crèixement normal.

Hem aconseguit que s´escola sigui es principal detector de situacions irregulars, que no són normals a una societat avançada. Per tant, s´Administració té ses eines suficients per poder activar un protocol d´assistència inmediata en es cas de que se vegi a un al.lot en aquesta situació. S´implicació de sa policia local, hospitals i metges de pediatria és fonamental per informar a Assumptes Socials, a ses organitzacions solidàries.

De fet, s´escola pública supleix en molt de casos sa falta de capacitat económica dels pares que no hi arriven a fí de més en temps de crisi amb servicis públics que són indispensables perque un al.lot estigui controlat durant es temps d´escolarització, ara bé, s´escolarització obligatòria comença en els 3 anys, per tant n´hi ha un col.lectiu que té encara més risc de que no se detecti ses seves mancancès i son els al.lots de menos de 3 anys que no sempre fan es primer cicle de primària.

Se fa d´aquesta manera evident que sempre es més débil és es que té més possibilitats de patir s´exclusió social.

Si anam en es números, veurem com Balears no és una societat avançada, som una de ses pitjós Comunitats Autònomes en matèria de pobresa infantil. Segons UNICEF, 3 de cada deu infants están en risc de pobressa (29,3% de sa població infantil).

Es 10,9% dels infants, sense especificar edats, viuen amb famílies desestructurades amb privacions materials greus, aixó vol dir que no ténen calefacció a s´hivern, ni roba suficient, ni poden arribar es pares o responsables a comprar tot es material escolar per es nins, ni menjen allò que pertoca. No hem d´oblidar que molts productes de consum son més baratos però no cumpleixen ses garanties d´una dieta saludable.

No esteïm xerrant de ses Balears de fa cincuanta anys, sino de 2014, des segle XXI a unes Illes que són número 1 d´Espanya en ingresos turístics.

Moltes vegades no es tracta de destinar més recursos econòmics, que són domés paliatius, sino de tenir conciència de que quan se legisla, quan se fan ses lleis i ordenances s´ha de tenir ben present a s´infància, s´ha de prioritzar aquesta disfunció des nostro sistema assistencial, lo primer de tot son els al.lots i ses persones majors, antes que fer obres públiques inservibles.

Xerrar de pobressa infantil i de recursos materials, no és aprofonir en aquest greu problema a Mallorca, no basta prendre conciènci des problema, s´ha de mirar perque aquest al.lot tengui carinyo, tengui valors, tengui esperança en sa seva societat quan els mecanismes familiars de supervivencia están en perill.

Donarlis aquesta atenció fonamental és cosa de tots noltros, des Consell Insular, des Govern i dels Ajuntaments, tots junts en aquesta feina que és sa que més justifica s´existència d´aquestes Institucions Públiques.

No té raó d´esser, per tant, que un dijous, 8 de maig de 2014 hi hagi una proposició d´un grup polític per xerrar d´aquest tema posant es crit en es cel.

Malament si hem de dur aixó en es Consells Insular de Mallorca! vol dir que no está solucionat de base un assumpte prioritari de qualsevol equip de Govern que digui que estima Balears. Mallorca no és es territori, sinò ses persones que vivim en ell.

Si es Consell Insular falla en aquest assumpte está fallant-li a ses persones, per tant s´ha de fer sa feina necesària perque mai més se torni a dur un punt com aquest a s´ordre des dia, sino és per casos concretos excepcionals. Que ni hagi una estadìstica d´aquest tema vol dir que es Consell Insular de Mallorca i ses Institucions públiques a Balears han fracasat deixant que sa pobressa infantil arribi en aquest punt, no xerram de 1 de cada 10.000 habitants, no, xerram de 3 de cada 10. Inaceptable.


Capítol 8.- Inversió i Desenvolupament.

Sa situació estratègica de Canàries, enmig de l'Atlántico i a cavall entre tres continents, sa va convertir des del passat en un lloc de pas i, per tant, en lloc privilegiat com a plataforma d'acolliment de companyies amb negocis intercontinentals.

Aquesta condició natural es va veure beneficiada amb polítiques *compensadoras de sa condició insular i sa llunyania geogràfica des del segle XVI, després de sa seva incorporació a sa Corona de Castella. Aquests drets es van traduir al segle XIX en un sistema lliurecanvista, amb els denominats Ports Francs.

Sa fórmula va continuar evolucionant fins que en 1972 es va plasmar en sa Llei del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries (*REF), una sèrie de mesures específiques per promoure es desenvolupament econòmic i social de ses Illes.

L'arribada de sa democràcia a Espanya i sa seva incorporació a sa Comunitat Europea (CE) va exigir una actualització del *REF, que arribaria en 1991. Tres anys després, en 1994, va experimentar una modificació per incorporar mesures especials en imposició directa i sa Zona Especial Canària (*ZEC), un règim de baixa tributació pensat per convertir Canàries en un lloc atractiu per a l'establiment de grans empreses. Un altre instrument creat per sa CE en 1992, sa Zona Franca, àrea fitada on es pot emmagatzemar, transformar o distribuir mercaderies sense aplicar-los imposats, ajuda a fer de Canàries un espai atractiu per als negocis -font govern Canari.


8.1.- Respecte i protecció de ses construccions i edificacions que tinguin un especial simbolisme per sa seva antiguitat per ses Illes Balears i es Municipi de Palma. Per a això promourem sa rehabilitació i *readecuación funcional dels molins de vent mallorquins als nous temps, sense que perdin sa seva fisonomia tradicional. Aquestes mesures s'estendran a monuments, esglésies, escuts, i quants altres béns puguin tenir un interès cultural o turístic per a sa ciutat de Palma. No hi ha millor inversió municipal que sa del patrimoni públic. S'arribaran a acords puntuals amb els propietaris que puguin demostrar que els seus béns poden representar un interès general per a sa Comunitat i es Municipi.

8.2.- Desenvolupament del règim fiscal de ses Illes Balears. Es fet insular que patim implica un encariment de sa vida desmesurat en comparació a altres regions d'Espanya. Ho saben bé els mallorquins que viatgen fora de ses Illes Balears. Per un litre de llet i a causa de l'encariment del transport es paga més del 50% del preu que tindria es mateix producte en un altre lloc d'Espanya. Sempre s'ha vist a ses Illes Balears com una regió rica; però sa realitat és que els que viuen aquí pateixen un cost de sa vida desmesurat i que afecta a totes ses persones que, per qualsevol motiu, han de fixar sa seva residència en ses Illes Balears. Sa nostra proposta passa per incorporar aquestes justes peticions en l'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears creant un règim econòmic i fiscal compensatori, similar al que ja es té en ses Illes Canàries.

8.3.- Sa gran preocupació programàtica del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE és es fet insular, sa carestia de sa vida a sa Illa per a productes que en qualsevol altre lloc, ho saben ben els que viatgen fora, és molt més barat o de millor qualitat. Els preus per als insulars, l'estancament històric dels sous, l'increment de ses hipoteques que redueix es consum i l'encariment dels productes a causa del transport fins a ses Illes són es nostre repte: Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE reivindica que l'Estatut de ses Illes Balears reculli es fet diferencial insular, sa nostra dependència aconsella sa rebaixa fiscal dels tipus *impositius que graven es transport marítim i aeri. En sa resta de matèries caldria tendir cap a un règim fiscal assimilable al de ses Illes Canàries.



Capítol 9.- Infraestructures i medi ambient.


*Greenhouse *effect significa efecte hivernacle, fenomen desencadenant de l'escalfament global de sa terra pel qual bona part de l'energia que emet es sòl després d'haver estat escalfat per ses radiacions solars no torna a l'espai. Aquest efecte s'accentua amb l'emissió de gasos des de sa terra com es diòxid de carboni i es metà. Sa UE ha aprovat un ambiciós pla de reducció del 20% de gasos productors de l'efecte hivernacle fins a 2.020. Cal continuar en aquesta línia per aconseguir rebaixar sa temperatura del planeta a índexs *preindustriales, en aquest esforç hem de col•laborar tots; però sa responsabilitat de guiar ses polítiques mediambientals és dels països desenvolupats que més contaminen. Una mesura que mereix total aprovació, com un pas inicial.

9.1.- Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es compromet amb sa lluita contra es canvi climàtic, evitant sa degradació accelerada que s'està patint en ses Illes Balears. Per a això totes ses infraestructures hauran de comptar amb els corresponents estudis d'impacte mediambiental i hauran de complir amb ses normatives europees i internacionals que regulen l'emissió d'aquests contaminants a l'atmosfera, procurant sempre sa seva regeneració.

9.2.- Ses principals infraestructures de ses quals ens hem de dotar en es futur immediat en ses Illes Balears han d'estar relacionades amb es correcte tractament i gestió dels residus, evitant es seu dipòsit incontrolat i resolent sa carestia de ses taxes que no són proporcionals als serveis que es presten. Sa inversió en aquest capítol és fonamental.

9.3.- Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE proposa sa creació d'una comissió d'experts independents, impulsades ses seves propostes transversalment pels diferents Consellers que, en cadascuna de ses àrees de competència, seran responsables que se supervisin i acomodin ses polítiques autonòmiques als efectes climàtics que s'estan patint ja en ses Illes Balears.

9.4.- De forma paral•lela al creixement de línies de metro haurà de procurar-se l'increment de carrils bici que intercomuniquin amb seguretat per als ciclistes totes ses barriades de Palma, sense afectar es seu traçat al comerç ni a ses zones enjardinades o parcs, llocs on ha de respectar-se al transeünt que no porti cap tipus de vehicle.

9.5.- Des del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE opinem que pot obtenir-se de sa necessitat virtut, és a dir, d'un problema tan greu com es canvi climàtic podrien els països desenvolupats tecnològicament liderar profunds canvis amb ses seves aportacions tècniques i idees que minorin sa contaminació, i això també els suposaria un benefici econòmic. Una cultura de respecte i protecció del medi ambient pot tenir rèdits per a ses empreses que avancin ses seves investigacions en aquesta línia, per als ciutadans actuals i ses generacions esdevenidores. Es medi ambient pot ser un llaç de responsabilitat i cooperació entre generacions com cap altre i en aquest sentit esperem que s'adoptin mesurades, també en ses Illes Balears. D'igual manera esperem que en ses Illes Balears no es digui que tot es que es fa pel medi ambient passa per depurar ses aigües, volem aigua no contaminada, obtinguda de sa manera més natural possible i que no impliqui despeses de dubtós interès general.

9.6.- Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE promourà sa creació d'un òrgan consultiu d'experts sobre es canvi climàtic - Universitats locals, nacionals i internacionals- que analitzin constantment sa situació climàtica que afecta a ses Illes Balears i ses seves conseqüències. Ses seves propostes seran vinculants per als Consellers, els qui passaran coordinadament, cadascun dins de ses seves àrees i entre si, a establir polítiques transversals que mitiguin l'efecte d'un canvi que està produint una degradació de ses Illes Balears a major ritme del que s'hagués cregut. Es Consell Insular, un òrgan que fins ara s'ha limitat a ses indicacions de sa Conselleria de Medi ambient, passarà a ser sa Institució en bloc més representativa de sa lluita contra es canvi climàtic, facilitant així sa labor sectorial de cadascuna de ses *Conselleries; però pensant en conjunt sobre l'efecte i l'impuls de cadascuna de ses seves polítiques pel que fa al medi ambient balear.

Sa Conselleria de Medi ambient passaria a ser l'òrgan públic impulsor, que coordinaria ses anàlisis dels experts i ses seves propostes i proposaria a ses altres Conselleries un pla d'actuació sectorial i transversal per lluitar contra es canvi climàtic accelerat en ses Illes Balears.


9.7. DEFICIÈNCIES POLIESPORTIU SAN FERRAN.

Hem passat d´un temps a on a Mallorca se discutia si era necesari fer instal.lacions esportives petites o molt groses, mantingudes amb doblers públics. Vàrem fer fins i tot una Universiada a s´any 99 a Mallorca.

A un altre moment actual en es que ens plantetjam a veure mem com podem fer perque se puguin mantenir ses instal.lacions esportives amb concesions administratives. Es a dir, esteïm passant d´una gestió en mans públiques a una gestió privada, interesada en fer negoci.

Es poliesportiu San Ferran és una d´ aquestes instal.lacions necesàries, més que altres que s´han fet, pot esser més importants que San Ferran però que no han estat funcionals i, es pas des temps, demostra que San Ferran va esser en es seu dia i per moltes generacions de joves mallorquins una bona aposta esportiva a Ciutat, sobre tot per ses barriades com sa de Son Cotoner, per primera vegada molta gent tenia al seu abast sa possibilitat de fer esport a unes instal.lacions de cert nivell.

Idò aixó que s´entenia com un servici públic, dels básics, ara ja no és així. Ara ses greus deficiències i sa falta de manteniment han fet que aquestes instal.lacions estiguin en unes condicions que fan imposible aquest servici públic. De fet sa reforma necesària es millonària, quan xerravem fa un moment de que tenim pobresa infantil a Balears.

Sa questió és sencilla, per qué s´ha deixat que unes instal.lacions útils, que donaven un servici públic se perdin fins aquest punt. Evidentment per una mala gestió pública, just devora d´aquest poliesportiu tenim es Palma Arena, sense anar més enfora.

I ara, anem a ses solucions, fer una inversió per donar en concesió ses instal.lacions no se pot fer com en temps d´ UM, quan se feian concesions a sa mallorquina, es a dir, cercant que es concesionaris treguin profit exagerat d´una gestió que passa de mans públiques a privades. Aquesta mentalitat ens dur a que se reforma tengui spa, pàdel, es a dir, elements de luxe que atreuen als consumidors d´esport desde un punt de vista molt diferent al que se tenia de ses barriades quan se vàren construir aquestes instal.lacions esportives.

Evidentment fer una oferta esportiva atractiva i rentable és compatible amb continuar donant un servici públic, aixó vol dir que pot esser hem de repensar com feim ses coses, perque es cost des manteniment degut a que ses instal.lacions están en un estat lamentable es inasumible per qualsevol que vulgui explotar de manera privada aquesta concesió.

Si veim que es servici públic a ses barriades encara és igual de necesari que antes, evidentment li hem de donar una surtida en aquestes instal.lacions. Sa solució és de compromís, de fer-se càrrec de contribuir institucionalment en es manteniment de ses obres sempre i quan estigui garantizat per sa concesionària sa continuitat d´aquest servici públic, apart de ses instal.lacions que puguin donarli un benefici mercantil com es normal que facin viable sa concesió.

No hem de fer més concesions a la mallorquina a persones privades que treuen més profit invertint en concesions públiques que possant els seus doblers en es bancs, sino que s´ha de fer compatible sa rentabilitat des negoci amb es manteniment des servici públic, es a dir, que hem de fer col.laboracions que permitin continuar donant servici públic gratuit a canvi d´una explotació económica rentable dels concesionaris.

No hi ha fórmules mágiques, sino aprendre de ses errades des pasat i veure que tenir instal.lacions esportives per ses barriades ha estat i continua essent una necessitat pública i una aposta clara per ses instal.lacions multidisciplinars i no per ses megaconstruccions que ja són cosa d´una época quan els responsables públics vàren decidir per aquestes inversions que s´han demostrat amb el pas des temps que són insostenibles, inviables per es gasto de manteniment que suposen. Ses instal.lacions des poliesportiu San Ferran están fetes, no suposen un cost de construcció, sino que continúan essent fins i tot avui un referent per molt de joves que veuen en fer esport un símbol de qualitat de vida i de societat estructurada. S´aposta per mantenir ses instal.lacions deportives de ses barriades amb concesions administratives ben delimitades en el seu contingut privat i públic está clar que ens beneficia a tots. Per tant endavant amb sa reforma de San Ferran i que sigui sostenible per molts anys.

9.8.- EXPLOTACIONS D´HICROCARBURS A SA MEDITERRÀNEA.

Domés hi ha una cosa pitjor que no tenir recursos naturals propis com es petroli, se diu no tenir escrúpuls per obtenir-lo.

Arribam tard i malament, ara!, desprès de dècades de dependència exterior d´aquesta materia prima, dels hidrocarburs, desprès d´haver viscut durant mig segle des turisme a ses illes balears, ara!, sense cap motivació darrera que no sigui treure un profit econòmic per uns quants, que pot esser més negatiu que positiu per s´impacte ecològic i medioambiental que té, que ademés és anti turístic, ara!, anam noltros a permetre cercar petroli.

Tenim un problema greu, se diu economia comparativa, es preu d´explotació d´es recursos energètics fa que quan comparam es cost que aixó té per noltros en comparació amb altres països que ja ténen establerta i consolidada aquesta indùstria sigui un cost inasumible.

Quan es Ministre Soria diu que ses explotacions petrolíferes ja están autoritzades i que aixó no es pot turar, i per altra banda, es mateix Partit Popular en es Govern de ses Illes Balears cerca precedents a Espanya de posibles explotacions de recursos que sí s´han turat en aquest punt de concesió de permisos d´explotació, tot aixó demostra que aquest partit polític, igual que es Partit Socialista, quan se tracta d´interesos mercantilistes, económics, quan se tracta de sa nostra pròpia supervivencia energètica no fan plans energètics, d´obtenció de recursos, sino que vostés fan depredació salvatge dels recursos.

Diu es Partit Socialista, dirigents que han governat des partit socialista a Balears, que s´Estat ha de sebre de quins recursos disposa i aixó justifica fer un sondeig marí dels recursos petrolífers. I no és millor, antes de provocar ses dolentes conseqüències d´aquest impacte, disparant canyons d´aire a sa Mediterrànea, no xerrar de cantitat, sino de qualitat, es a dir, sebre antes de donar permisos si mereix sa pena i quins riscs s´han d´assumir, informant a sa població.
¿Quina legitimitat té es Partit Socialista de dir aixó quan han estat ells els que han enfonsat sa mineria des carbó a Espanya precisament perque en termes comparatius es cost tecnològic i humà de ses extraccions, sa qualitat d´es producte i es preu de mercat fan que sigui un sector no competitiu?

¿Quina legitimitat ténen vostés, senyors d´es partit popular si quan vàren dur es gasoducte desde València en temps d´en Mates com a Ministre de medi ambient, propulsat per ell perque era mallorquí deïa, tampoc vàren tenir en conte que sa crisi, igual que afecta a tota Espanya i ses previsions de compra de gas a tota Espanya han baixat, ha fet que aquesta gran inversió energètica estigui desaprofitada, que no sigui tot lo rentable que s´esperava?

Demostran que tot lo que fan és improvisat, que déixen a s´especulació empresarial sa sostenibilitat dels recursos, que no ténen capacitat ni volen fer altre cosa que anar darrera de grans empreses mercantilistes que en el fons i en sa manera de fer ses coses són Estat, que són marca Espanya, que sa seva acció está protegida per s´Estat.

De sa inversió mateixa ja mouen es capital, ja treuen profit, si després ses inversions no donan es benefici que estigui previst, si dona pèrdues durant un temps no passa res, perque tenim a s´Estat darrera que com que califica d´interés general aquestes explotacions se fará càrrec de s´incompetència, de sa falta d´estudis, d´aquesta manera irracional de fer ses coses.

Sabeu quí paga ses inversions, no domés es consumidor final de gas o de petroli, sino tots noltros, tots el mallorquins i espanyols que hem de subvencionar sa vostra acció de Govern, encoberta, sense informar a ningú, sospitosament contrària a s´interés públic i general, duita a terme desde es Govern central de Madrid però sense tenir en conte els interesos territorials de ses Illes Balears.

Mallorca diu NO
Menorca diu NO
Eivissa diu NO
Es Poble Balear diu NO, així el demostren ses massives al.legacions que rebreu…

…Però aixó, aquesta negativa, ja era coneguda per els partits polítics desde sempre. Aposta ho fan tot de manera encoberta, ja no hi ha marxa enrera diuen, provocant desastres naturals com els terratrèmols a València i sense cap cohesió social interna que recolci aquesta especulació salvatge.

¿A on són ses negociacions internacionals per mirar de baixar es preu d´es petroli que importam a Espanya, a on són els plans hidrològics, que heu fet amb s´energia fotovoltàica a ses Illes Balears?

És inevitable haver de dependre d´altres en matèria energètica, tenir un preu de benzina que ha fet que, per culpa d´aquesta falta de negociacions internacionals, durant sa crisi tots estiguem pagant més que mai sa vostra falta de previsiò energètica, que fa més car es transport i que se nota a sa nostra butxaca cada vegada que possam en marxa es cotxo.

Però lo que no vos perdonarem, lo que esperam que sigui jutjat en democràcia és que s´ha romput sa cohesió social d´una nació, que amb els doblers públics estigueu subvencionat sa mort de sa Mediterrànea tal i com l´entenem tots el mallorquins de sempre.

Per favor, sigueu coherents, no en es petroli a sa Mediterrànea.

9.9.- PRIVATITZACIÓ PARCIAL D´AENA.

Sa privatització d´empreses públiques ha estat una constant, tant en Governs socialistes com conservadors.

Prendre una decisió d´aquest tipus respón a criteris d´oportunitat però també estratégics.

Fins ara pareixía normal que s´Estat tingués control damunt de sa gestió pública dels aeroports, entesos com peces clau de sa comunicació i sa logística. Basta fer memori dels incidents que vàren possar en evidenci es colapse que podrien patir els usuaris d´aeroports davant d´una vaga salvatge o d´un accident perillós en aquestes instal.lacions públiques.

Sa lógica idò aconsella una gestió pública completa perque AENA és qualque cosa més que gestionar s´aparcament de s´aeroport. AENA és sa garantia estatal de que s´aeroport de Palma i els nacionals funcionen.

Quan xerram de privatització xerram de privatització des capital d´AENA, no xerram de privatització de part des servici, o de que aquest servici concret dels que presta AENA sigui privatitzat, sino que fonamentalment xerram d´economia.

Es Govern popular pretén introduïr elements competitius millorant sa gestió o domés vol fer caixa amb un servici que dona beneficis? Ja veïm que amb una privatització no hi ha garantia de millores de gestió, perque s´obri sa porta a sa inversió privada, a capital privat que compra sa part venuda per s´Estat, però s´efectivitat des servici és exactament sa mateixa.

En quant als beneficis, no están directament relacionats amb s´explotació d´aquest negoci públic, sino directament amb es nombre d´usuaris que han de pagar de manera obligatòria ses taxes imposades. Si demá s´Estat, com ha pasat a Alemanya, diu que ses autopistes ténen peatge i que els usuaris han de pagar una taxa per sa seva utilització que revertéix al seu manteniment, evidentmen farem un negoci públic de ses autopistes amb beneficis.

Però si ja no és logic vendre accions públiques en temps de crisis quan xerram de negocis productius, encara és pitjor si veïm que AENA és un servici públic que s´ha de prestar independentment de si és públic o privat, vol dir que respón a s´interés general. Per tant, donar participació als interesos privats és donarlis part d´aquest benefici assegurat per ses taxes, independenment de millorar sa gestió.

Sa compra d´aquest capital públic per entitats privadas respón a sa necessitat de fer caixa, de tenir efectiu en un moment determinat a canvi de sacrificar es control públic d´empreses amb un evident interés general per sa població, més a més quan xerram d´aeroports de caire internacional.

No s´entén una privatització parcial que no sabem a on hi pot arribar depenent de ses necesitats estatals que per esser ateses ara deixen altres necesitats públiques sense garantir o atendre. Vol dir que xerram d´interés general, de si ara és prioritari tenir doblers perque ses arques públiques están buides o servicis que han de funcionar per donar un servici sense que se xerri de sa calitat d´aquest servici, sinò des seu benefici.

En definitiva, esteïm davant pràctiques evidentment recapdatories, AENA és un instrument de recaptació públic que en un moment determinat por donar més doblers junts, aquesta és sa visió que está primant en aquesta manera economiciste de fer ses coses. Els recordam com a ciutadans, senyors des Partit Popular que ses pràctiques merament recapdatories per part dels organismes públics sense atendre s´interés general están prohibides.

Es temps lis donará o lis llevará sa raó, segurament ningú vindrá a fiscalitzar si aquesta decisió de privatitzar parcialment AENA fou o no encertada com moltes altres privatitzacions, per tant, aquesta preocupació socialista no té cap sentit, perque en definitiva lo que estau fent uns i altres és tenir sa lliure disponibilitat d´aquestes empreses públiques per vendrer-las a conveniència quan interesa que n´hi hagi doblers independentment de sa calitat des servici o de garantirlo davant circumstàncies excepcionals. És una decisió que fa doblers a costa de debilitar es sentit de servici públic de s´Estat que ha d´estar garantit, és, en definitiva, una decisió que ja lis deïm ara que está equivocada.

Capítol 10.- Sa identitat, sa cultura, sa llengua i es patrimoni cultural de ses Illes Balears.

10.1.- Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE promourà els canvis necessaris perquè l'Estatut de ses Illes Balears es modifiqui de tal manera que, allí on digui que sa llengua de ses Illes Balears és sa catalana passi a dir que és es balear, amb un clar respecte en igualtat de condicions amb es bilingüisme balear-castellà.

10.2.- Si no ensenyem llengua balear o mallorquina a ses escoles sa llengua d'ús –relacionat amb els aspectes d'educació i formació del present programa autonòmic-, sa que ens van ensenyar els nostres pares i mares, els nostres avis es perdrà sense més remei. Per tant, es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE fa una crida al poble, als experts que estan preocupats de debò per conservar sa nostra identitat balear i els demana es seu suport, perquè sa nostra lluita política serveixi per portar endavant aquests canvis tan necessaris, amb un respecte estricte al bilingüisme balear-castellà, sense imposicions d'unes llengües sobre unes altres; però respectant sa nostra tradició, els nostres valors i els nostres propis senyals d'identitat que amb es transcurs dels anys i ses polítiques interessades en sa subvenció fàcil des de Catalunya s'han posat seriosament en perill.

Capítol 11.- Sa cultura de l'aigua i els recursos hídrics en ses Illes Balears.

Es Projecte Liberal, PLIB-PLIE s'ha vingut demostrant especialment actiu en aquest assumpte, dels investigadors en recursos hidrològics hem recaptat ses set mesures fonamentals per resoldre amb eficàcia es problema de sa mala qualitat i gestió de ses aigües en ses Illes Balears, d'aquesta manera:

Primera.- Que es faci efectiva sa vigilància dels cabals autoritzats en els pous i sondejos, amb sa finalitat d'evitar sa sobreexplotació dels aqüífers. I si en algunes zones els estudis consideren que estan sobre explotades, l'Administració ha d'intervenir perquè no es duguin a terme noves concessions, sa qual cosa repercuteix en benefici dels interessos generals.

Segona.- Castigar severament als maquinistes que duguin a terme sondejos sense sa deguda autorització, en es cas de reincidir preveure lleis perquè se'ls pugui, fins i tot, precintar preventivament ses màquines si calgués.

Tercera.- No permetre sa intercomunicació d'aqüífers, que barregen aigües de diferents qualitats, l'aqüífer intermedi generalment sa seva aigua és de bona qualitat, i disposa de més del 90% dels recursos, molt sovint es comunica amb l'aqüífer inferior *salinizado a ses zones costaneres, i també es comunica amb l'aqüífer superficial, que en general disposa de menys quantitat d'aigua com ja hem dit, però més contaminada com a conseqüència de ses fosses sèptiques, abocadors, o pels abocaments de ses depuradores en ses lleres públiques. Per tant, si es demostra que amb l'execució d'un nou sondeig, si s'ha provocat aquest dany en els aqüífers i no ho han esmenat, també han d'aplicar-se ses sancions que abans hem esmentat.

Quarta.- Acabar l'artèria que va des de S´*Estremera, Llubí, Sa Pobla, *Crestatx, *Pollensa, que preveia recarregar fins a cinc milions de metres cúbics en l'Aqüífer de *Crestatx, com a reserva per a ses èpoques de sequera, amb l'aigua de *Sa *Marineta que, actualment, va cap a Palma, paralitzada a dia d'avui en ses dependències de sa Conselleria de Medi ambient. Aquesta artèria està a menys de tres quilòmetres de Sa Pobla. En cas que es dugui a terme aquesta fi d'obra quedaria resolt es problema de l'aigua a sa seva comarca fins a *Pollensa.

Cinquena.- Recarregar també l'Aqüífer de *Crestatx amb un vint per cent de l'aigua del Torrent de San Miguel, procedent de *Ses *Ufanes que van a parar al mar, tal com es tenia previst en un altre projecte pendent de sa seva aprovació, sa que fos en es seu moment Consellera Margalida Rosselló, ses aigües de sa qual per simple gravetat van des del torrent fins a l'aqüífer de *Crestatx, sense necessitat de gastar ni un sol *kw. D'energia. Amb sa qual cosa en anys una mica plujosos s'aconseguiria fer desbordar l'aqüífer de *Crestatx, que està en una cota superior, sobre l'aqüífer del pla de Sa Pobla, aconseguint fer retrocedir es tascó d'aigua *salobre que afecta ja greument a sa zona de Son Barba. I al mateix temps aconseguir netejar l'aqüífer dels nitrats que des de temps immemorial afecta aquesta zona per falta de flux. Sense oblidar-nos que també podríem reavivar ses *surgencias d'aquesta zona de l'Albufera així com contemplar de nou una sèrie de fonts inactives des de fa més de quaranta anys, per exemple sa de Son Sabater o de *Crestatx, sense que pugui entendre's per què aquests projectes estan sent anul•lats.

Sexta.- Amb solament sa primera d'aquestes actuacions no serien necessàries tant sa potabilitzadora que s'ha muntat recentment a sa zona de Son Barba per al proveïment a sa Badia de *Alcudia, sa qual està envoltada d'agricultors, els quals seran els afectats d'aquesta nova irresponsabilitat, que els agreujarà encara més pels efectes de sa salinització que ja sofreixen actualment. Lògicament que si es dugués a terme aquesta obra, tal com aquesta prevista, tampoc seria necessària sa instal•lació prevista de sa *desnitrificadota per al subministrament d'aigua potable a Sa Pobla.

Setena.- Unes altres de ses importants mesures pendents consisteixen a buscar tots els sondejos *salinizados abandonats, ocloure'ls amb formigó, per evitar els problemes que ja hem esmentat i evitar, al mateix temps, que siguin utilitzats per a l'abocament d'aigües fecals o abocaments tòxics per irresponsables. Fins i tot els pous artesans que estan abandonats haurien d'omplir-se de *balastro o terra, per evitar també que no s'utilitzin com a fosses sèptiques, ens han confirmat, que alguna granja ho ha utilitzat com a embornal per fer desaparèixer els animals, porcs i pollastres que han mort accidentalment o malalts, que han anat a parar a aquests pous, uns altres els han omplert simplement de diverses escombraries, sense tenir en compte sa contaminació que puguin provocar amb aquestes actuacions en els aqüífers.

Com diu Pedro Rierol, en es seu llibre Sa gestió de l'aigua a Espanya i Califòrnia: “els aqüífers constitueixen un valuós patrimoni de regulació d'aigües que ens ve dau i pel qual no cal invertir ni un dur. Generalment són dipòsits d'alta qualitat, als quals sa contaminació accedeix amb majors dificultats”.

No podem seguir impasius observant com l'aigua dels aqüífers s'està deteriorant més cada dia, per exemple, en aquests moments si ens connectem amb Medi Ambient en internet, en els mapes dels nitrats de l'aqüífer superficial d'Inca-Sa Pobla, els valors arrenquen des del Puig de Santa *Magadalena, amb uns valors de 380 *mgl. Quan es màxim autoritzat per sa C.I. per a l'aigua potable és de 50 *mgl. Després culpen dels nitrats de Sa Pobla, als seus *payeses per utilitzar excés d'abonament en els cultius. És obvi que en es tema de l'aigua no regeix es sentit comú.


Per tant, si nosaltres, es Projecte Liberal, PLIB-PLIE, aconseguim disposar del poder públic que atorguen ses Institucions Parlamentàries i Autonòmiques, no escatimaríem esforços per protegir aquest patrimoni del que ens parla es Sr. Rierol, que ens garanteix disposar d'aigua de bona qualitat a un mínim cost, no com ses desaladores que ens han hipotecat es futur, pel seu elevat cost de manteniment i desorbitada despesa energètica.



Capítol 10. Polítiques Socials autonòmiques.

Es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE estudiarà es sistema, ja utilitzat per altres Comunitats Autònomes més avançades que ses Illes Balears, pioneres, que permeti complementar ses assistències i ajudes a ses mestresses de casa que veuen com sa seva qualitat de vida disminueix quan es marit es jubila, seguint es mateix sistema de complements quan els pressupostos nacionals són insuficients per dotar de contingut econòmic a aquestes propostes i que ja se segueix en altres Comunitats Autònomes espanyoles. Si fem polítiques contra sa violència de gènere com és que ens oblidem de ses polítiques d'igualtat. Fan falta partits mallorquins que desenvolupin ses idees d'àmbit nacional, ses que vénen de Madrid i que, sense es suport i es complement dels partits d'aquí deixen en un clar desemparament a ses Illes Balears en aquests assumptes socials i econòmics quant al pressupost del que han d'acompanyar-se per fer-se realitat.

Ses diferències substancials amb altres programes de partit vénen determinades no només per sa ideologia, o per sa metodologia emprada en es desenvolupament del present programa electoral, atesa l'estadística en clau poblacional per barris, sinó que es Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE és un partit que aspira, per primera vegada, a cotes de govern, per tant, es sentit comú ha aconsellat adoptar un programa que ha compatibilitzat es seu marc teòric amb es desenvolupament de ses mesures que, finalment, poden arribar fins i tot a concretar-se, de l'ordre de 50 que seguidament s'enumeren per facilitar així una millor interpretació conjunta del nostre projecte al servei de ses Illes Balears:

1. Política d'habitatge en es Consell de Mallorca: prevaler sa subvenció als joves i a ses famílies nombroses, abans que sa construcció de protecció oficial.

2. Que sa llengua cooficial de ses Illes Balears sigui es balear o mallorquí, juntament amb es castellà.

3. No al règim de monopoli turístic. Per a això sancionar exemplarment a ses empreses que optin per aquest mitjà de competència deslleial.

4. Prohibir es tot inclòs a ses zones on l'oferta complementària és fonamental.

5. Anàlisis climàtiques elaborades per una comissió d'experts independents, que siguin vinculants per a sa Conselleria de Medi ambient, qui haurà de coordinar a sa resta de sectors per impulsar polítiques sostenibles i que lluitin contra sa degradació accelerada de ses Illes Balears.

10. Dotació de protocols eficaços per a sa sanitat i sa seguretat laboral als hospitals.

11. Especial observació de ses proves selectives dels agents de sa policia local i redistribució dels

llocs en funció de l'experiència, edat, preparació física, formació, etc. Sa policia local ha de dependre directament del seu Alcalde, del Regidor i dels comandaments. L'Alcalde ha de proposar/sotmetre's a ses disposicions plenàries sobre seguretat.

12. Protocols d'actuació conjunta entre ses forces de seguretat i els equips sanitaris.

14. Creació de l'equip d'escortes per a sa violència de gènere.

19. Recuperació del principi d'autoritat a ses escoles.

21. Obertura de residències per a sa tercera edat segons estadística poblacional i envelliment per zones.

22. Obertura dels Centres de dia d'assistència als nostres majors ses 24 *hs. del dia.

25. Abolició del 80% de sa publicitat institucional, dedicat l'estalvi a polítiques socials.

26. Especial exigència de compliment de requisits, qualificació i de formació per al personal que atén en ses residències de sa tercera edat.

27. Creació d'espais culturals a Palma, llocs de clima hospitalari, de plaça mediterrània.

32. Respecte i rehabilitació del patrimoni històric i cultural de ses Illes Balears (escuts, esglésies, monuments, escultures)

33. Respecte pels elements tradicionals i de sa cultura balear i Mediterrània en els festejos municipals.

34. Dotar a ses Illes Balears d'un règim fiscal, compensatori, similar al que tenen ses Illes Canàries.

35. Augmentar els coeficients d'edificació, fins a 5 plantes.

36. Inclusió del reconeixement del fet insular en l'Estatut de ses Illes Balears, per l'encariment del cost de sa vida que comporta.

37. Reducció progressiva de l'emissió de gasos, reconvertint a ses noves tecnologies els serveis municipals que contaminen i estudiant l'impacte mediambiental de ses actuacions municipals en urbanisme.

38. Dotar de caràcter mediterrani a ses noves construccions. Un perfil per a ses edificacions propi de ses Illes Balears, com succeeix en aquells llocs on es vol conservar i respectar una manera de vida, una estètica uniforme i distingida.

39. Impedir, en sa mesura de lo posible técnicament i preservant sa securetat, sa contaminació lumínica de sa “constel•lació Aena” a Palma, amb es consegüent estalvi energètic.

40. Incentivar sa Seguretat Laboral i sa protecció contra els riscos laborals als Hospitals.

42. Supervisió i comprovació de ses Societats constituïdes en ses Illes Balears i que no mostrin una activitat regular des de sa seva constitució, produint-se sa seva cancel•lació registral i liquidació, sense que pugui donar-se lloc al fet que existeixin societats buides o opaques, constituïdes amb objectes socials que després es perverteixen i acaben utilitzant-se para alguna cosa diferent pel que van ser constituïdes, generalment per al delicte econòmic i fiscal.

43. Vigilància en els pous i sondejos de ses Illes Balears.

44. Prohibir sa intercomunicació d'aqüífers amb aigües de diferent qualitat.

45. Acabar l'artèria que va des de S´*Estremera, Llubí, Sa Pobla, *Crestatx, *Pollensa, que preveia recarregar fins a cinc milions de metres cúbics en l'Aqüífer de *Crestatx, com a reserva per a ses èpoques de sequera, amb l'aigua de *Sa *Marineta que, actualment, va cap a Palma, paralitzada a dia d'avui en ses dependències de sa Conselleria de Medi ambient. Aquesta artèria està a menys de tres quilòmetres de Sa Pobla. En cas que es dugui a terme aquesta fi d'obra quedaria resolt es problema de l'aigua a sa seva comarca fins a *Pollensa.

46. Buscar els sondejos *salinizados i ocloure'ls amb formigó.

47. Control dels abocaments, residus i aigües fecals.

48. Completar sa pensió de ses mestresses de casa que perden es seu nivell de vida quan es marit es jubila.

49. Regeneració amb espècies autòctones i neteja de boscos, inclosa sa *reforesta i lluita contra sa procesionària, amb especial cura en parcs i jardins oberts al públic.

50.- Lutxa contra sa corrupció autonòmica.- Doblers que se recuperan de sa corrupció urbanística.

Ara que ja hem vist que una Institució sense sa confiança dels mallorquins está vuida i que tan de mal han fet els anys d´ostentació i de fer veure que  sa competència des Consell era omnipotent davant empreses de grans interesos urbanístics; com ara fer tot lo contrari i reduïr sa Institució com si no tingués cap efectivitat que no sigui mira de fer es pagos i gestions que pertoquen per mantenir-la.

Ses dues actituds son nefastes per comandar polítiques públiques Institucionals que, per una banda ens trobam que són depenents financierament tant del Govern Balear como d´es Central de Madrid per dur-se a terme i, per altra, s´ausenci d´ética o d´escrúpuls han conduït a s´Institució, en es Consell Insular dels Mallorquins a sortir a diari davant de sa prensa nacional obrint els informatius de sa vergonya.

Aquesta imatge de corrupció, evidentment té un remei i és començar a fer ses coses bé, evidentment més enllá d´un còdic étic, afavorint els mecanismes de transparència, control i participació ciutadana; pero sa questió capdal que ens demanam els ciutadans és, a on son aquesta cantidad incalculable de doblers que han desaparegut darrera d´una inversió pública corrupta i que responia a interesos privats utilitzant sa política com una pantalla de protecció d´activitats que sempre han cercat aquest benefici lluny d´es servici honest i eficaz per els ciutadans.

Es mal ja está fet, mirar de recuperar ara part d´aquest botí, mirar de que se tornin els doblers desde luego és lloable, pero com podem ara demanar lo que antes pareix que era imposible d´aconseguir? Molt senzill, s´han de canviar ses lleis estatals. Tornar es doblers encara que judicialment se pugui averiguar es procediment per es qual se generaba sa corrupció ha de mester una legislació diferent a sa que tenim ara mateix.

El sistema de dret espanyol és s´unic que ha nivell comparat d´Europa no té mecanismes legals per fer que els corruptes tornin els doblers una vegada han estat condemnats per sa Justici, si no canviam aquestes lleis seguirem patint sa corrupció, perque sempre n´hi haurá qui pensi que li surt a compte enganar els ciutadans per tenir un lucre de sa seva activitat pública, ja sigui per es partit en es que se pertany, ja sigui de manera personal.

Igual que s´ha surtit en els informatius per els casos de corrupció més greus de sa democràcia també ara s´ha de donar excemple i per fer ho, sa primera passa es que aquesta Institució, de manera unànime demani en es Govern central un canvi legislatiu de tal manera que quan un polític amb ostentació de poder real sigui corrupte o tudi els doblers públics sa primera conseqüència sigui que hagi de tornar els doblers que són de tots.

Aixó vol dir que sa corrupció romp ses regles de joc, no és possible es control democràtic si no s´afavoreix sa regeneració política natural de ses Institucions aprofitant que tenim un sistema polític plural i no bipartidista.

Els doblers sempre ténen un fil que donant-li recursos a ses instàncies tributarias i a sa policia especialitzada sempre se pot trobar, s´ostentació de riquessa i sa prepotència política esdevinen fàcilment que darrera d´una imatge pública hi ha comportaments de corrupció política, hi ha testaferros.

Donar exemple i recuperar els doblers de sa corrupció per combatre sa mateixa misseri que produeix aquest sistema de corrupció ha de servir per recuperar sa confiança en sa política i sa credibilitat dels polítics i deïm misseri, no deïm desigualtat social, ni pobressa, ni emergència social.

S´hi ha qualque Institució que té ara més que ningú sa possibilitat de demostrar-ho és es Consells Insular de Mallorca vista sa seva història recent, que no té res a veure amb sa condició d´Institució venerada de sempre per els mallorquins.

Sa legitimidad de dir ens hem equivocat i volem fer ses coses ben fetes li correspon, més que mai, en es Consell Insular de Mallorca.



Capítol 11

Anteprojecte de Llei de finançament definitiu des C.I.M.

Aquest dies hem tingut sa bona notici de que es C.I.M. previsiblement ha aconseguit regularitzar es pagos de proveïdors i d´Ajuntaments i s´ha possat de manifest que ara, amb aquesta liquidació moltes empreses tornaran a donar feina.

No és veritat, i no és veritat per lo següent: fer pagos de lo endarrerit domés permet sobreviure, anar endavant, no vol dir crear empleo ni afovorir productivitat directament. Si volem aquest efecte evidentment hem de tenir seguretat jurídica, estabilitat presupuestària i aixó ens dur directamente al punt de s´ordre del dia, al finançament d´es Consell Insular de Mallorca.

Si tots esteïm d´acord en que es compliment dona seguretat jurídica hem de mirar per que es Consell Insular tengui es comptes sanetjats, hem de mirar per s´autofinanciació i s´equilibri presupuestari any rera any que és lo normal, lo que no és normal es que fer els pagos de lo que s´hi deu sigui notici.

Vist aquí que una situació de crisi, de dependència des Govern Balear, des Central i d´impostos és completament insuficient se té ara sa magnífica oportunitat de fer un model de finançament transparent i, sobre tot, efectiu.

Ja sabem que sa crisi ens ha possat en una situació límit, que casi s´en du per endavant es nostre sistema de sempre, idò aixó demostra que hem de fer canvis, que no se pot continuar com sempre esperant que aixó canviï i entre tant fer que es deute public amb ses entitats financieres i bancaris sigui es més alt de s´Histori de ses Balears, recòrrer Pleno darrera Pleno a sa figura de s´ejecució extrajudicial de crèdits per mirar de fer pagos endarrerits.

Si volem tenir un plà de pagos, primer s´ha de xerrar de financiació, si no xerram de financiació no importa fer plans de cap tipus, perque s´unic plà possible si no hi ha doblers públics es fer lo que hem fet ara, gestionar i demanar doblers d´altres entitats que no són es Consell Insular i que a la vegada li deuen per cobrar d´elles i anar endavant.

Si quan interessa deïm que fer es pagos puntualment afavoreix s´empleo per qué no hem actuat així des d´un principi o és que ara, desprès de set anys de crisi que es Consell Insular comenci a fer part dels pagos de lo qui deu dona productivitat i fa un any aixó era imposible.

Sa crisi és una oportunitat d´obrir nous camins a sa responsabilitat de ses Institucions, a donar suport a ses competències Institucionals i es compromís polític amb un model de gestió pública que no gasti més de lo que pot recaptar però que quan gasti faci un ordre de inversions públiques, digui lo que es básic de lo que no ho és, doni prioritats, transparència i seguretat a tots els que fan contractes públics i aquests contractes mateixos s´han de fer mirant per treure es máxim profit de calitat i preu perque sigui afavorit es mateix Consell Insular.

No hi haurá mai una bona financiació si darrera de ses lleis no hi ha persones disposades a lutxar per lo públic, a preocupar-se de que els doblers que són de tots estiguin ben empleats. Fa coranta anys els bons polítics anavan fora de Mallorca perque els hi explicassin noves maneres de fer ses coses, volien dur ses millors idees cap a sa nostra terra, ara aquesta preocupació ha desaparegut i hem de tornar a tenir es sentiment de que amb esforç i sacrifici a tot se pot arribar, sobre tot pensant que no sempre hi ha vent per dur sa nau endavant.

Ses comisions, els informes jurídics, es control de comtes o econòmic d´es Consell Insular han d´esser vinculants per es Govern. Perque hem caigut a una errada molt greu, com és haver de pensar que es Consell Insular de Mallorca es menys important que es Govern Balear quan es qui no fa bé ses coses es, precisament es Govern Balear envers es Consell de Mallorca, es a dir, sa política entre Institucions és nefasta per sa consolidació d´un sistema de financiación independent i efectiu. Ha arribat es moment de donarli a aquesta Institució sa importancia que es mereix, aixó no vol dir prepotencia, ni ostentació, vol dir servici de calidat als ciutadans, donarli entrada a ses entitats ciutadanes a ses comisions econòmiques i mantenir més contacte que mai amb sa realitat d´un poble que veu en es Consell Insular qualque cosa més que un Ajuntament d´Ajuntaments, que ve sa seva independencia històrica, sa garantia de identitat pròpica, d´una marca i un segell de Balears que no ha d´esser sa corrupció, sino un model de finançament que doni exemple a la resta d´Espanya de capacitat d´autogovern i eficàcia.

Capítol 12
sobre s’Assemblea de Batles i Batlesses de s’illa de Mallorca. 

Com financiar es servicis d´infraestructures des pobles i mantenir-los ha estat es debat de sempre de s´Assamblea de Batles.

Enguany se proposa sa segona convocatori d´aquest important òrgan consultiu des Consell Insular de Mallorca amb mires a ses properes eleccions municipals de 2015.

Vol dir que es problemes d´antes están solucionats? No, de fet es Govern cada vegada més ofega als Ajuntaments quan no fa arribar aquesta financiació com toca en es Consell Insular de Mallorca. Es sistema no funciona en detriment d´aquesta Institució històrica que és es Consell Insular.

Ara parèix que ses preocupacions són altres, més pràctiques, es canvi de sa llei electoral que proposa es Govern central i sa reducció de competències municipals pels efectes de sa crisi, de que ses arques municipals no marxen.

Sigui com sigui, els polítics passan però ses Intitucions permanèixen, no hem d´oblidar que els Ajuntaments són Estat, directament ténen sa condició d´Estat, de sa part de s´Estat més propera en els mallorquins.

I els batles, cadasqú de sa seva ideologia o color polític, ténen una funció política d´impuls de s´Ajuntament, un impuls que s´hauria de dur a terme amb sa col.laboració total des Consell Insular; però com sempre s´unitat que fa sa força se cerca de moltes maneres: és més probable que els municipis s´organitzin en funció de si són des PP o des PSOE, de si formen part d´una mancomunitat, si ténen interesos de litoral o turístics que no envers d´una idea d´unitat, d´un Consell Insular de Mallorca que sigui representatiu d´aquesta unitat.

S´idea Assamblearia és resolutiva, de força, d´unitat, de diàleg, de sebre escoltar aquest órgan que ha perdut sa visió general de s´Illa de Mallorca que volem per veure mem que li toca en es meu poble des reparto econòmic que pugui fer es Consell Insular.

Aquesta dependència des servicis municipals extraordinaris dels ingresos que no són locals li dónan una capacitat de maniobrabilitat política en es Govern Insular de ses Illes Balears molt per damunt des Consells Insular de Mallorca, amb lo qual volem reivindicar aquesta funcionalitat pràctica des Consell Insular per sí mateix, s´independència històrica d´una Institució esencial per entendre lo que som i lo que volem es mallorquins i que no té res a veure amb interesos d´ideologia política d´un moment determinat, sino amb servicis fonamentals que, a la vegada, siguin una eina per mantenir sa nostra cultura e identitat pròpies com a mallorquins i balears.

Llevar s´importància que té a aquesta configuració pròpia, única, que permet es Consell Insular de Mallorca és donarli importanci a aspectes financers i ara electorals que no són sa política que Mallorca ha de mester, vol dir reduïr sa nostra condició organizativa, sa nostra capacitat de sebre i entendre qué és Mallorca a pobles que no senten s´unitat, es sentiment d´unitat que sempre ens ha definit com a mallorquins.

Els batles s´han d´identificar primer amb es Consell Insular de Mallorca que no amb es Govern, de fet són un órgan consultiu des Consell Insular, no des Govern.

Fer feina com a Batle pensant que s´ha de dependre directament des Govern Balear antes que no servir a Mallorca és no respectar sa configuració històrica i de personalitat pròpia, es sellell identitari que tenim es mallorquins i que va més enllá des suport a un President Autonòmic, sigui des color polític que sigui, de lo contrari s´Assamblea de Batles annirá camí de convertir-se no en un órgan consultiu, sino en un òrgan polític des Govern igual que ha passat a Catalunya, quan aquí sa nostra identitat, d´alla a on venim i lo que som, és perque antes hem estat es Regne de Mallorca.


Capítol 13. Participatció ciutadana al C.I.M.
AUDIÈNCIA PÚBLICA.


Aquesta proposta per dona pas a un control més directe dels ciutadans a sa gestió política des Consell Insular de Mallorca; però és suficient donar Audiènci Pública, no, en absolut. Sa paraula Audiènci Pública no és nova a s´ambit de s´Administració, de fet en els Tribunals s´utilitza per donar-li pas a qualsevol que tengui interés en veure un judici, però no per participar-hi. 

Donar Audiencia Pública és deixar passar però no deixar intervenir si no és amb una sèrie de requisits establerts de personació.

Imaginam que es Consell Insular obriria ses portes a qualsevol ciutadà que volgués fer una intervenció, a resoldre dubtes ens diuen, a que qualsevol pugui dir la seva, molt bé... i per qué sa resta de s´any tenim idò aquestes restriccions de temps i d´intervencions que no ténen dret a réplica, ni de fer un debat real amb vostés desde sa participació ciutadana?

Está molt bé dur aquestes propostes, fer un recordatori de que sa participació ciutadana tal i com está plantetjada avui en dia no cumpleix amb es requisit Constitucional de afavorir-la

I, com sempre, estimam que aquesta iniciativa, encara que és positiva, és completament insuficient perque ha de venir concrectada i lo que és més important consensuada amb ses entitats públiques de participació ciutadana, no sigui cosa que per donarli un moment sa paraula en es poble ens oblidem de que es poble també vol estar representat amb més garanties, que no domés sa bona voluntat des Batle o de sa Presidencia de torn des CIM a cada pleno dels ents locals, ja sigui s´Ajuntament, ja sigui es Consell .

I tot aixó per una sencilla raó, perque moltes de ses coses que vostés li proposen com a CIM en es Govern Balear no li arriben veritablement en es Govern Balear, simplement perque es seu fonament jurídic de base és diferent, es Govern té sa capacitat legal de fer lleis per ell mateix, no sol rebre, perque no tec cap obligació de fer-ho, cap indicació ni dels Ajuntaments, ni des Consell Insular, per tant no ofeguin en democraci ses poques possibilitats que existèixen ara matèix de donar a conèixer sa opinió des poble i siguin coherents perque moltes vegades sa legitimitat que ses urnes lis donen se perd en es camí i no dura els quatre anys per els que vostés han estat elegits, sino que aquesta legimitat ha de esser reforçada escoltant lo que en cada moment necesita es poble afavorint sa participació ciutadana.

Un bon sistema de participació ciutadana tindria aquesta funció de conectarlis amb sa realitat, però també de dur ses iniciatives dels Ajuntaments i Consells en es Parlament que ara no hi arriben. Vostés a cada Ple que fan diuen, Instar al Govern de que faci tal o qual, idò aquesta instànci no serveix per res perque no hi arriba a cap puesto i per tant no s´escolta mai sa veu des poble en els procesos legislatius que després li afecten.

Portes obertes sí, però no com Audiencia Pública, sino com a participació ciutadana ampliada els dies de debat polític general a qualsevol que vulgui intervenir sense restriccions legals, sempre i quan aquesta persona acrediti tenir un interés legítim en fer sa seva exposició damunt d´assumptes d´interés públic.


Capítol 14.- Menció específica a sa Serra de Tramontana.- sa creació dels òrgans de participació ciutadana en el Consorci de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial.

Si ja tenim es pressupost 2015 i sa UNESCO veu imprescindible que se participació ciutadana formi part des Consorci de la Serra vol dir  que s´ha de democratitzar quant antes es funcionament d´aquest Consorci tant important per es patrimoni.

En definitiva se tracta de donarli a sa participació ciutadana es seu puesto imprescindible a tota democràcia organizativa, amb lo qual hem d´estar d´acord amb aquesta moció des Grup Socialista però recordantli que ens agradaria que tingués aquesta coherència a totes ses Institucions allà a on té representativitat política, no és logic demanar participació ciutadana a sa Serra de Tramuntana perque ho diu sa UNESCO i reduïr ses intervencions de participació ciutadana als Ajuntaments que és a on un partit polític ha de demostrar sa seva disponibilitat democràtica cap en es poble per sí mateix.

No hem d´oblidar que sa Serra de Tramuntana és Patrimoni Mundial a dia d´avui gracis a sa participació ciutadana, a sa lutxa des poble per reivindicar lo extraordinari d´una Serra que és volguda i apreciada per tots els mallorquins.

Ses directrius per a s’aplicació de sa Convenció des Patrimoni Mundial d’UNESCO preveuen que tots els béns inclosos a sa Llista de Patrimoni Mundial han de disposar de mecanismes de protecció i gestió legislatius adequats d’aquests bens que garanteixin sa seva salvaguarda a llarg termini. Es a dir, que sa preservació dels valors paisajístics i culturals han d´anar més enllá d´una legislatura, més enllá d´interesos partidistes i sa participació ciutadana li donará aquesta garantia de sostenibilitat i de feina continuada.

No és suficient gestionar sa serra amb dotacions económiques d´un pressupost si no hi ha un plá de gestió medioambiental, unes directrius que puguin esser controlades.

Hi ha es perill d´entendre que sa gestió política de sa Serra de Tramontana no está sotmesa al temps de  sa legislatura i que donantli es doblers que ha de mester ja cumplim de sobra. No és aquesta sa manera de conduïr es patrimoni, es control anual dels plans directors, d´actuacions, no trianual, sino anual insistim és fonamental.

Esteïm segurs que amb sa bona voluntat des Consell Insular, amb s´entendiment de lo important i estimat que és aquest patrimoni per tots noltros s´arribarán a fórmules de gestió que superin ses expectatives de s´Unesco i que ajudin a mantenir viva una Serra que més allà de sa seva calitat paisajística és cultura.

Ses inspeccions no han d´esser una amenaça per sa ineficacia de ses gestions medioambientals, sino una oportunitat de mostrar lo que tenim al mon i de que sabem com fer ses coses.

Sa Natura ens ha donat un bé que s´ha de sebre conservar, i aquesta sensibilitat de mirar de fer bé ses coses sempre, sempre hi vindrá de sa má de sa participació ciutadana.

Si els ciutadans exigim, els polítics no s´han d´ofendre, si els ciutadans demanam els políticis han de cercar sa resposta i sa protecció de sa Serra de Tramontana ha estat una comanda expresa des poble en els polítics que ara ténen s´oportunitat de ferli part d´algo que li pertany i que confiam que se dugui de manera participativa, una vegada que ja s´aconseguit, a ses quotes més altes de qualitat paisajística i sostenibilitat per orgull i raó d´esser de sa nostra terra.

I pera conseguir tot aixó sa feina ha d´esser dia a dia.


Capítol 15.- Bombers. PLA DIRECTOR DE BOMBERS DE MALLORCA.

Si demanam a sa ciutdadania quin model de gestió volem per es Cos de bombers de Mallorca, sa resposta és ràpida: es millor posible.

Per tant, més bé ens hem de demanar quin model de gestió política volem que sigui capaç de donarli en es cos de bombers tot lo que els mallorquins esperam d´ells?

S´ha arribat a un punt insostenible: han de dur-se es menjar de ca seva, els salaris són més baixos que mai, patèixen ses temporades d´hivern més llargues i sense feina de fa molt de temps i si xerram d´instal.lacions obsoletes ja podem donar gracis de que a Mallorca, de moment, no hi ha hagut cap catàstrofe greu llevat d´ incendis provocats.

Amb aquest panorama, a qui li correspón dirigir cap a s´excel.lència a aquest cos no són els ciutadans, qué sabem noltros de seguretat? i de com aconseguir-la? són els polítics els que han de veure que si es cos de bombers no funciona sa responsabilitat directa de ses desgracis que pòden venir per aquest motiu són seves.

Volem un Cos de Bombers modèlic, humà, proper en es ciutadà, preparat, eficaç, en forma física i mental, disposats a donarlo tot en poc temps.

No volem lo que està passant per desgraci a altres puestos de seguretat com sa policia local, no volem proves d´accés amb mangarrufes, ni selecció per amiguisme, volem mérit i esforç, capacitat humana i de servici públic.

No volem un model televisiu, ni models de gimnàs, volem persones mentalment equilibrades per poder atendre ses necesitats dels demés i per aixó han de tenir ells mateixos ses seves necesitats dia a dia garantizades.

Però no, tot a s´en revés, els hi oblidam trenta anys, no ens enrecordam d´ells fins que no vénen ses desgracis, i quan arriben tres quarts d´hora tard a un incendi, que ja no és controlable, veïm ses deficiències.

A on está sa coordinació amb sa resta de cosos de seguretat, sa complementarietat amb avions, helicòpters i personal sanitari, a on són ses proves de rescat en cas d´accident aeri a Son Sant Joan, de marea de petroli, de proves d´evacuació de barcos en perill a sa mar, com hem vist aquest dies s´odisea d´arribar a Menorca i a Eivissa, a on són ses proves d´escalada per es rescat a sa muntanya. No dubtam de sa capacitat dels actuals bombers, ni dels qui estiguin encarregats de sa coordinació d´aquestes operacions, SÍ dubtam d´uns polítics irresponsables que han oblidat fer evolucionar aquest cos durante 30 anys i que cada vegada que han de fer lo posible per millorar sa seva operativitat miren cap a un altre puesto i deixan, com está pasant ara, que fins i tot hagin de dur-se es menjar de ca seva i estiguin completament desmoralitzats.

Si obrim es debat de s´actualització des cos de bombers que sigui de veritat, si s´han d´integrar dedins salvament s´ha de veure sempre respectant sa seva especialització, qué passa quan hi ha un incendi a un edifici de Palma, a un hotel de turistes, no és lo mateix un servici d´incendis que rescatar els passatgers d´un Ferri que no hi arriva a port, no diguem que están malament atesos como a cos de bombers per quedar bé davant d´ells i de sa galeria i que es aixó de demanar en es poble mallorquí qué feim? perque aixó vol dir que vostés no ténen cap intenció realment de fer res quan fa falta fer molt.




Gràcies a tots pel seu suport, aquestes mesures són només l'anunci d'un projecte liberal per a una Institució emblemàtica i històrica per a Mallorca com és es Consell Insular i que està a ses seves mans que es faci realitat.