2/7/13

Quines Illes volem?

Elisa Crespí, PLIB-PLIE
Bon vespre a tots, en primer lloc donar-vos ses gràcies per haver vengut a “apoiar-nos” i voler conèixer aquest Projecte en el que el sentit comú és la base per aixecar sa nostra Illa.

Realment esteim contents amb es que s’està fent amb Ses Illes i amb es nostres doblers que tan ens costa guanyar?

Breument, vos xerraré de tres punts de vital importancia en el que els Lliberals incidim en implantar-los d’inmediat al Consell, com son: la gestió de les Obres i activitats,  l’eficiencia energètica i les administracions dins el Consell.

Ja no ens feim creus quan una obra pública dura una eternitat i acaba constant dues, tres i fins i tot quatre vegades més del preu pressupostat. S’ens fa normal. Al llarg d’aquests darrers anys ho hem anat vegent. Però senyors això no  pot ser!no és normal!Per a què tant de doblers?Ha valgut la pena?
Hem d’aturar aquesta normalitat imposada i que ens ha duit a n’aquesta situació de desengany, desespero i sobretot d’apuro econòmic.

La administració pública funciona ben igual que l’administració familiar que feim dia a dia a ca nostra. És cert que a una altra escala, però la base és la mateixa.
Quan volem comprar-nos un cotxe, fer una reforma o comprar una casa, el primer que feim és valorar els doblers que disposam, o podem disposar, i en el cas de  fer un prèstec, si podrem fer-hi front i com. I en funció del que tenim, ens decidim per un model o un altre de cotxe, per un tipus o un altre de reforma…

Això s’en diu planificació i gestió.

En tota obra pública, o al menys així tendría que ser sempre, hi ha una partida pressupostaria, un projecte i un equip de professionals que duen a terme s’execució de s’Obra, és a dir que abans de començar s’obra es sap el que costarà i com ho pagarà. És cert que s’ha de preveure un marge d’error pes inconvenients e imprevists que puguin sorgir durant l’execució però sempre en concordancia amb el que hi ha ja previst en el projecte. Com pot ser que el marge d’error s’hagi fet tan gran que superi en casos,el doble del pressupost inicial? On han anat a parar realment aquests doblers? No s’hagués pogut acotar l’embargadura del Projecte al que estaba previst i destinar els doblers que hem pagat de més a serveis o inclús a baixar els impostos o no retallar les pensions d’es nostres padrins en lloc d’enterrar-los baix el ciment?
Durant els darrers anys, tenim varis exemples on hem anat enterrat els nostres doblers i lo més greu, ens hem endeudat més i més. I al final per a què, per tenir un edifici i unes instal.lacions deficients, que no es poden homologar, que responen a un manteniment que no s’havia previst i que no responen realment a les nostres necessitats i peticions? Val la pena? Té sentit  tenir obres faraòniques si desprès no són eficients, viables i funcionals?

Els lliberals pensam que s’ha de planificar, pensar, projectar abans de fer res. I lo més important, aconseguir el màxim amb el mínim i aplicar el mètode d’economia familiar.

Cada un de noltros, amb més o manco dificultat ens gestionam per anar pagant cada mes els nostros gastos. 

I ho feim. A vegades ens sorprenem de com ho hem fet però ho feim. Intentam reduir els gastos aconseguint el màxim de benestar i rendiment.  Per què l’adminitració Pública no ho fa? No veu es doblers com si fossin seus? Es tracta de veure el que tens, fins on pots arribar i amb el que es té, aconseguir el màxim de rendiment. Ho feim cada un de noltros cada dia, perquè no ho fan ses institucions?

Un altra qüestió, es la falta de millora i adeqüació de les instala.lacions existents, ja siguin edificis, carreteres o locals. Tenim el punt de mira a noves construccions, quan deixam perdre el que tenim fet.

Desde el Consell, també hem de continuar millorant les carreteres i sobre tot, agilitzar les tramitacions i gestions necessaries per que empresaris puguin obrir nous negocis de manera més ràpida, aconseguint nous puestos de feina, reactivant-se així sa feina.

Perquè no prestam atenció a ses carreteres que están fetes i les rehabilitam enlloc de pensar en fer-nes de noves o de fer-les quasi de ben nou? Si vos heu donat compte ens trobam amb agravis comparatius i el que es més important amb falta de seguretat, quan veim que  l’autovia de Palma-Manacor disposa de barreres de formigó mentre deixam que trams de l’autopista de Palma a Andratx no tinguin barreres de separació entre els vials de distint sentit, per no adentrar-nos amb els trams que necessiten asfaltar de nou per evitar accidents.

Un altra de les coses, que hem de continuar millorant és la supressió de barreres arquitectòniques. Hi ha que ajudar i facilitar als empresaris a adaptar els seus locals. En l’actualitat ens trobam en centenars de locals que no responen a les necessitats de les persones amb discapacitat i es trobem sense poder-se emplear o no adequant-se a la normativa. S’han de donar sortida a n’aquests locals, failitant sa seva adaptació i així que pugui ser objecte de compra, venda i lloguer, reactivant-se així  s’economia.

A día d’avui, tenir un local de més de 15 anys resulta una condemna en lloc de ser una possiblitat de negoci ja sigui pel propietari como pel llogater.

No esteim per construir més sino per millorar el que tenim. Fins ara nomès ens trobam amb negatives i deixant d’habitar edificis, locals, naus, que formen part de la nostra Illa.

Un altre punt clau és la política energética a sa nostra Illa.
S’estalvi energètic no nomès implica estalvi econòmic sino també una millora del nostre Medi Ambient.

Hi ha que potenciar les fonts d’energia renovable i facilitar la seva instal.lació i compra. No podem exigir a les empreses privades i a particulars allò que l’Administració no fa.

El Consell, ha de donar exemple en tots els sentits i s’ha de transformar en  un mirall on ens poguem mirar tots el mallorquins i sentir-nos identificats.

Ens trobam que s’estan donant unes despeses molts grans als edificis públics. No hi ha ningú que vengui darrera a tancar la llum i això ens du a un endeudament, tan econòmic com medi ambiental.

Els lliberals tenim com a objectiu l’estudi i planificació de ses instala.lacions  dels edificis públics i de ses carreteres existentes. A més de la viabilitat dels futurs projectes.

Hem de verificar consums i disminuir s’excesiu cost que ens està endeudant de cada dia més. Reduïnt 1/3 part del cost que es genera mensualment, podriem disposar de doblers per invertir-los en serveis i fins i tot destinar-los en recerca e innovació, que tanta falta fa a Mallorca.

Sobre les noves edificacions, hem d’exigir com a requisit: funcionalitat, sostenibilitat i eficiencia energética e integració.

No pot ser que facem un edifici tot de vidre, sense mirar la seva viabilitat energética. Visualment i arquitectònicament pot resultar un déu però hi haurà que estudiar la seva eficiencia, perque al final el que ens interessarà tant si un viu a dins, com si fa feina, o hi practica un esport és no passar ni fred ni calor.

També el tema de la funcionalitat és ben important. Quan d’edificis coneixeu que estaven prevists per una funció i uns usuaris  en concret i al final o s’han quedat deshabitats, buits o s’han destinats per una altra cosa i per unes altres persones?

S’altra dia em vaig donar compte que el Centre Joan Crespí que estaba destinat a ser un centre per a discapacitats ara son unes oficines. Això té sentit?

Per acabar, es un fet que avui en dia tenim moltes institucions i administracions duplicades.

Una de ses mesures més importants a prendre és sa restructuració de ses administracions. I la reducció de tota aquella administració que no tengui una funció exclusiva i estigui duplicada.

No es tracta d’arribar i començar a retallar, destituir, llevar, o com ho volguem dir, sense haver vist exactament el funcionament i gestió de cada Administració. Es tracta, més bé d’estudiar ses funcions de cada una, reorganitzar-les i acotar el camp d’acció per evitar duplicitats i definir bé les competències definitives. Amb aixó aconseguirem una restructuració i una redistribució eficient dels recursos humans i dels econòmics.

Per concluir, dir-vos que es Projecte Lliberal dintre del Consell de Mallorca no té cap altra finalitat que aplicar el sentit comú per aconseguir es màxim amb es mínim i aconseguir sa tan esperada recuperació. Es canvi si és possible i el Projecte Lliberal ho pot fer.

Moltes gràcies a tots.

No hay comentarios: